divendres, 12 de febrer de 2010

L'Empordà nuclear i la coherència

Fa temps que no fem un cop com déu mana i ja sabeu com ens excita detectar les incoherències dels "soldats de la pàtria". És aquest plaer que sentim llegint les justificacions d'aquells que, habitualment, es dediquen a pontificar i de tant en tant han de perdre una estona escrivint un reguitzell d'excuses quan l'inconsistència del seu discurs els torna com un boomerang i els colpeja els seus despoblats caps.

Tot ha estat culpa del més gran articulista polític que té aquest país, el senyor Enric Juliana. El periodista de la Vanguardia, que sempre demostra un gran olfacte per enllaçar, per relacionar, les maniobres polítiques actuals amb els seus antecedents històrics, va recuperar Notes per a un dietari de Pla i en va destacar  les insistents gestions que l'ex-espia de Franco va fer entre els "gerifaltes" de la dictadura per ubicar una central nuclear a Pals. Nooooo! L'heroi del Seupropiheroi, pobre Vila Desmunta-mites. Com li pot fer això l'ídol de la boina i el cigarret, i a sobre uns pocs dies després que ell s'hagués mostrat totalment contrari a la instalació del cementiri nuclear a Ascó, hagués proposat l'expulsió del seu alcalde de les files de convergència dient això:
"Has de tenir una idea molt petita del teu poble i la seva gent per hipotecar-lo d’aquesta manera, de sota mà; hipotecant de retruc tot el país."
Però com li va passar per alt aquesta fascinació nuclear de l'ultra-conservador escriptor empurdanès? I a sobre volia la central allà on ells volen fer els judicis sumaríssims contra els traidors a la pàtria. No sé si les vistes des del porxo de Can Prenafeta o de Can Alavedra serien tan maques amb dues enormes xemeneies expulsant immenses columnes de vapor d'aigua.

La veritat és que el Vila no arriba a contradir en Juliana. Ironitza sobre la manera d'escriure del corresponsal a la "Villa y Corte" i sobre la seva adscripció nacional però no el rebat pas. Com a molt se l'acaba enveinant i dient: "Tenint en compte la política que s’ha fet a la Costa Brava no hauria vingut d’una central nuclear". Deu ser molt difícil dur-li la contrària al teu heroi.

Salut

7 comentaris:

  1. Es clar que no el contradiu. Si contradiu Juliana ha de contradir Vergés, i si contradiu Vergés es carrega l'Obra Complerta. Vet-ho aquí. Quan hom ha deixat tanta cosa escrita es fàcil apropiar-se'l (sobre tot si és mort) però per la mateixa raó es fàcil que un altre et desmunti el tinglado. (Si no fos que em fa mandra i em raquen els calers, m'agradaria veure que en va escriure l'Arcadi).

    D'això, però, jo el que li volia dir, senyor atracador, es que no sigui tant gasiu i posi algun enllaç, que no tothom està iniciat en la matèria i sap qui es i on viu el tal Vila. (Calla, tu, que fa una estona m'han dit si havia perdut el nord, amb això d'assimilar un bloc a una casa). Total, que ja que hi era m'he volgut assabentar de què carall era, això de la Catalunya Oberta (soc molt despistat i d'antuvi no me'n recordava que s'havien fet famosos amb el cas Millet-Montull), i he picat en aquest retol que diu "Qui Som". I resulta que som, perdó, vull dir, son: «una entitat independent emmarcada en la ideologia liberal (...) que té com objectius promoure els valors de la societat oberta, la llibertat, la democràcia i l'economia de mercat» "Mira -he pensat al primer cop d'ull- cuina de mercat". Però no tu, que diu "economia". Ah! que diria el Monegal, aquests son quelcom així com una navalla de l'exercit suís. Oberts... i tancats, segons convingui.

    ResponSuprimeix
  2. AQuells que es diuen liberals són svint neoliberals. Però, al tanto, els neoliberlas no són liberals posats al dia (neos) sinó que van contra tots els valors del liberalisme (resulta llarg d'explicar). Així m'agrada, assaltant la blocosfera amb idees.

    ResponSuprimeix
  3. Com a planià confés he de dir que no faré com en Vila. Pla era intel.ligent però com a persona era un pocasolta, i el seu materialisme feia que no veiés certes coses. Hem de tenir en compte que aleshores de la cosa atòmica no hi havia ni debat ni informaciò però.
    Ja vaig dir que tan de bo s'hagués triat allà. Hi hauria el patafi però la Costa Brava no seria aquest niu de formigons.

    ResponSuprimeix
  4. El formigó que diu un dels blogueros, no va venir des de Madrid impu4això. El formigó és obra de l'especulació dels propietaris catalans que van veure una forma d'enriquir-se, ells, les seves famílies, i posteriorment els ajuntaments. Si els CATALANS no haguessin venut els seus terrers a l'especulació no tindríem ciment. No hauria hagut riquesa per a aixecar el país català i totes resas triquiñuelas demagògiques que es estan propalando.

    ResponSuprimeix
  5. Aquest anònim interpreta i ho fa malament. I a sobre no coincidim ni en el concepte de "riquesa", ni que aixecar un país sigui omplir-lo de fums i fàbriques, el desarrollismo, vaja, augmentat i no corregit tampoc després del Franco. Aquesta riquesa se la poden confitar allà on els hi agradi.
    És clar que és una opinió personal, més ben dit, un concepte vital.

    ResponSuprimeix
  6. Aquest anònim és molt poc anònim. El coneixem prou bé.

    ResponSuprimeix
  7. Pepet del cul estret3 de març de 2010, a les 8:39

    Clyde estas acabat!

    ResponSuprimeix

Dispara!