dimarts, 9 de març de 2010

Xavier Rius i l'e-brutícies, la riota de la xarxa

Visitar aquell pamflet amb l'estat d'ànim adequat pot ser una experiència d'alló més còmica. Sobretot si el dia anterior el Rius ha participat en algun programa de debat del Canal Català o al 59' segons de TV2. Aquells dies el "diari" es dedica a l'onanisme compulsiu. Fins a quatre o cinc "notícies" amb el seu corresponent tall de vídeo amb un intercanvi absurd d'opinions entre el Rius i el Bolaño (obscur personatge), o entre el Rius i el Sostres (quina excitació li veiem al director de l'e-notícies!).  tenint en compte que ell mateix és el principal "redactor" d'aquella cosa, resulta bastant pornogràfic.

Considerar que la teva intervenció a una tele molt minoritària és la notícia més rellevant d'un dia i posar la teva cara per triplicat a la portada d'un mitjà digital indica, al meu parer, un problema greu. Podem comprendre que avuí hi hagin 15 entrades sobre la nevada d'ahir, totes per donar canya a Iniciativa que és l'esport nacional. El fet que ahir les "notícies" més destacades fossin les intervencions d'Anglada i l'Imam al programa del Follonero va ser perfecte per fer mullader i escampar merda, actitud que sembla la "línia editorial" del pamflet en qüestió. Inventar, manipular, exagerar... pot ser una tàctica comercial, una estratègia ideològica. Et pot agradar més o menys però, al cap i a la fi, tothom ho fa. Però aquesta egolatria és incomprensible. D'on surt? D'un alt nombre de visites? En quin moment aquest home es va creure que era algú?

El més patètic i alhora el més còmic és l'aixecada de camisa que li fa el seu "columnista" estrella, el Manuel Trallero. Ja hem comentat alguna vegada que el Friquidalgo cobrava per escriure cinc ratlles mal fetes però això del Trallero ho supera tot. Més car i més curt, dues o tres frases és tot el que li cal per ficar la seva Punteta. L'e-director s'ho hauria de fer mirar, redactar, anar a rodes de premsa a ficar colzes per treure declaracions, anar a dinar amb prohoms, ficar hores com un boig per que després vingui el rebotat del Trallero a ficar-te-la sencera, no només la punteta, sencera...

Bona nit i bona sort.

8 comentaris:

  1. Vaja! em pensava que us havia passat alguna cosa! :) no hi havia anat mai a aquesta casa que comenteu, acabo de passar-hi, no hi tornaré. I mira que en sóc poc de l'actual govern, però se li veu massa el llautó.

    ResponSuprimeix
  2. No en sabia gaire be res d'aquest e-noticies (fa una pinta bastant pobre, he picat on diu "opinió" i em surt un "editorial" de fa un mes). Tampoc sé qui es el Rius; i el S.S amb prou feines, perquè l'he sentit anomenar per aquí. I el Trallero, en fi, ja fa molt temps que va perdre els papers. La Vanguardia, per una qüestió de prestigi, manté algun enfant terrible, com p.e. el Gregorio Morán, però ¿per què hauria de mantenir un poca solta com el Trallero, per caritat cristiana?

    M'ha cridat l'atenció que acabis amb el Bona nit i bona sort. No sé si només imitaves el Trallero o era una picada d'ullet còmplice amb l'original Good Night, and Good Luck. En qualsevol cas l'has encertat, perquè aquesta era la cita original, i no pas el "bon dia..." del Trallero. La van passar no fa gaire per la tele (la peli, vull dir) i la vaig gravar; val la pena.

    ResponSuprimeix
  3. 2ª Parte:

    He estado reunido con el Jefe del Servicio de Delitos Informáticos de nuestras fuerzas de policía y de seguridad del Estado,en la capital del Estado (Madrid) –condiscípulo de servidor- para tratar del ACOSO a que un "Individuo" tiene sometidos a determinadas personas de este ambiente bloguero, le he remitido copia de "Todos" los envíos en los cuales falta al respeto y a la dignidad de las personas por el menospreciadas.

    Al mismo tiempo le he dado todos los IP de todos los ordenadores desde los cuales el individuo en cuestión ha estado enviando sus observaciones, con nombre del propietario de la casa, usador de la línea telefónica, y datos adyacentes.

    Su tarea entra dentro del catálogo de delitos al honor de las personas físicas y otros más que se enfrentará en poco tiempo, en cuanto le comiencen a llover las denuncias.

    En principio todo se debe al "iluminado" escritor y famoso firmador de libros de "El Corte Inglés" con seudónimo de "unalunarara", cuando en su lucha polemizante con servidor salió bastante mal parado en su teoría del positivismo relativista o algo parecido. Como no pudo soportar su derrota y su caída en desgracia ante su Olimpo particular, se dedicó desde entonces a sabotear, difamar y tocar las narices a todos los que estábamos más o menos en contacto a través de nuestros comentarios en varios blogs.

    En próximas fechas haré una edición total de sus intervenciones y las mandaré a los medios en donde el es articulista, escritor y todas esas cosas que el dice ser.

    Consultado el juez, ha dicho que hay motivo de aceptar la denuncia, al fin y al cabo es un individuo con dirección, con un IP activo y otros detalles que me callo.

    Yo no soy um escritor famosos, ni pienso serlo, solo soy un jugador de esta ficción que es la red para deleite de algunos amigos y nada mas. El no, el se va a enfrentar a una serie de denuncias que serán expuestas públicamente en todos los medios, porque este señor resulta que tiene enemigos, (ya consultados), los cuales ayudarán a ponerle una corbata de cáñamo aún mas preta si cabe alrededor de su nauseabundo gaznate.

    Da igual desde donde escribas piltrafilla, allí desde donde lo hagas serás identificado, y además tus cómplices también se verán envueltos en tu problema y cargarán con sus culpas en su parte alícuota.

    ResponSuprimeix
  4. B&C,
    me da pena el demagogo; no hay otro oficio más infame en el zigurat de los escribas profesionales, porque se ven obligados a usar el lenguaje para darle jaqueca al lector. Todo lo bueno y agradecido que hay en las palabras, la formidable abstracción capaz de encender el ánimo del lector, el demagogo la emplea para darle bascas.

    Y lo peor es que el demagogo lo sabe, así como su falta de talento literario, el cual no le permite otra cosa más que indigestar al lector con epítetos homéricos, puesto que la caricatura es el único remedio cuando no se domina ni por asomo el retrato de un carácter.

    No por nada, el demagogo vive a expensas de su compromiso político; en una librería cualquiera, nadie en su sano juicio llegaría a pagar por leer sus vómitos. Y es que la lectura sino es placer, no es lectura: es otra cosa.

    ResponSuprimeix
  5. Molts comentaristes del negoci aquest de EN són risibles, però no es pot negar que està en una línea d'informacions que no donen els altres i per això és lo primer que miro. Per informació política i parlamentaria clàssica ja hi han molts mitjans. Feu malfet a no donar una ullada a EN diàriament, modestament.

    (No acabo d'estar segur qui deu ser el demagog)

    ResponSuprimeix
  6. RIUS O TEJEDOR???
    Encara que el director de l'e-notícies nega el seu passat, el seu nom real és Xavier Tejedor. Ho podeu trobar i veure la seva foto a La Vanguardia on ell es va criar i va treballar fins que va marxar fart que no li reconeguessin la seva valua com investigador terrible.
    Mireu aquí:
    http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1989/10/03/pagina-50/33083658/pdf.html

    També el podeu trobar aquí:
    http://hemeroteca.lavanguardia.es/preview/1986/11/05/pagina-10/32881820/pdf.html

    ResponSuprimeix
  7. En Javier Tejedor, ara Xavier Rius és un impresentable. Però CiU i PSC l'han untat de diners amb subvencions a canvi que no tregui draps bruts. Però qui mira e-noticies? ¿Té alguna xarxa social, grups locals o temàtics com La Malla, Racó català, Nació Digital, Vilaweb, etc...? Llavors, per què reb tants quartos?
    És la plataforma d'un megalòmen i un rencorós.
    Per sort a 59 segons ja no el conviden. Només surt a la COPE i Canal Català amb Josep Anglada, el Yoyas i el pare Apel.les.
    Per cert, sabeu que quan va canviar d'identitat escrivia del mateix que el Xavier Rius Sant, que fins llavors signava només com Xavier Rius i de vegades es feia passar per ell?

    ResponSuprimeix
  8. 1992 Ràtzia Olímpica: Marcel Dalmau i altres independentistes detinguts a Girona
    La detenció d'en Marcel Dalmau, pintor i persona molt coneguda a les comarques gironines, va saltar a la llum pública
    per dos fets molt greus: l'intent de suïcidi que va protagonitzar el detingut per evitar les sessions de tortura a què el
    sotmetien agents de la Guàrdia Civil.
    El rotatiu barceloní La Vanguardia tampoc va tenir una actitud gaire rigorosa, periodísticament parlant, sinó que
    també va tendir a fer cas d'una sola de les dues parts implicades, criminalitzant l'independentisme. Però si en el cas d'El
    País, l'actitud és més empresarial -a nivell d'editorial, per exemple-, a La Vanguardia hi ha un nom que sobresortia de la
    resta: Xavier Rius. Aquest periodista va entrevistar familiars dels detinguts argumentant uns motius falsos, per després
    publicar parts tretes del seu context i inserides en un altre context -basat en fonts policials- desvirtuant la realitat. No es
    tracta de fer una cacera de bruixes, simplement de dir les coses pel seu nom. El periodisme té unes normes bàsiques
    que, tot i no que gairebé mai se segueixen al peu de la lletra, sempre s'han de seguir mínimament. I en els dos casos
    descrits, les infraccions periodístiques van ser tan clamoroses que fan olor de sucarrim, és a dir d'una excessiva
    vinculació entre la policia i la premsa. Poc ètic, poc rigorós i, professionalment parlant, condemnatori. [Informació extreta del
    llibre L'operació Garzón de David Bassa]

    ResponSuprimeix

Dispara!