dimarts, 29 de març del 2011

Debatent amb el Sr. Ferrancab

Moltíssimes gràcies per la resposta. Com que nosaltres també ens devem als nostres fans ens agradaria comentar algunes de les coses que vostè puntualitza.

Primer aclarir que en cap moment l'hem vist com un dels contertulians de la cadena del brau. Demano disculpes ja que segurament la confusió s'ha degut al meu maldestre ús de la llengua de l'heroi del Sr. Vila. La nostra introducció i les referències als engominats catalanòfobs d'Intereconomía només volien fer palesa la sobreexplotació que estan patint últimament les paraules "llibertat", "liberal" o "amant de la llibertat". Suposem que el seu amic Sostres, ara que sovinteja aquells ambients, li n'haurà explicat les diferències entre aquells "liberals" i vostès.

Sobre els "independentistes de tota la vida", lamentem que no hagi entès la caricatura i també lamentem que no tingui relació amb cap xirucaire pelut de Cardedeu, ja que n'hi ha que són molt bona gent. Suposem que aquests articulistes, polítics amb twitter i contertulians als que es refereix vostè (que ja ho haviem entès) en algun moment van ser joves, molts devien ser peluts i xirucaires i alguns devien fumar porros a casals independentistes d'arreu de Catalunya.

Sembla que vostè posa els "independentistes de tota la vida" tots al mateix sac, el sac dels arrauxats irreflexius que volen la independència per alguna mena de motiu étnic, de destí ineludible, de fe cega. Nega que entre ells pugui haver algú que hagués arribat a l'independentisme després de fer una anàlisi profunda, una projecció de futur i ja fa vint o trenta anys hagués vist que "la supervivència del poble català podria acabar necessitant de la independència", sense destins mitològics, per pur instint de supervivència. Resumint, que ja fa molt de temps que van arribar allà on l'expresident acaba d'arribar.

Sobre el concepte pujolià d'independència com a "únic camí disponible" només volíem aclarir que, de "disponible", hi ha el del Pais Valencià. Si el Sr. Pujol no el veu acceptable que sigui llavors més precís i digui: "únic camí acceptable".

"Tenint en compte com han anat i com estan anant les coses, el futur de Catalunya, mantenint la seva identitat, passa inevitablement per la independència". Ens preguntem si la afirmació atribuïda als "independentistes de tota la vida" fos així, seria "impròpia dels amants de la llibertat".

Convidrà amb nosaltres que seria impropi d'un amant de la democràcia i de l'estat de dret acusar un colectiu de lliberticida, més encara referint-se a un colectiu tan múltiple i divers, tan eteri, com "els independentistes de tota la vida", per unes idees atribuïdes hipotèticament i sense proves. Una cosa semblant a il·legalitzar un partit amb arguments del tipus: "Sí, els estatuts s'adapten a la llei de partits, però nosaltres sabem que menteixen. No condemnen la violència sincerament."

Res més, únicament tornar a agrair-li la deferència vers aquest modest bloc i convidar-lo a intervenir-hi quan ho consideri oportú.

Salut!

dilluns, 21 de març del 2011

Els amants de la llibertat, quina por!

Quan sentis aquesta frase corre i no miris enrera. Qui ens havia de dir que el que tota la vida se'n havia dit un fatxa, un fatxa clàssic, dels de "Martínez el Facha", de família del règim amb bust de Paco i bandera ornitològica, ara diuen que són liberals. Demanaria disculpes per la caricatura gruixuda però és que a Intereconomia, cadena liberal, no???, va entrar com a contertulià el net de Blas Piñar. Només per posar un exemple, que n'hi han molts més. Com aquell que va dir-li a la Consellera Geli -Guarrrrrra-  Com que no pensem que aquesta gent siguin autèntics liberals (que no se m'enfadi la clientela liberal nostrada) des d'aquí ho denunciem.
Tot això per arribar a una frase que he trobat avuí a l'article del Ferran Caballero sobre Pujol i l'independentisme a la pàgina de la Fundació Catalunya Oberta (pàgina liberal, no???, és que ja no sé... que ningú pensi que vull ficar al mateix sac... bé, continuo que m'estic liant). L'article acabava "Els "independentistes de tota la vida" diran que, al final, el futur de Catalunya passa inevitablement per la independència. Però aquesta és una afirmació impròpia dels amants de la llibertat". Anem a pams, que no vull que m'acusin de descontextualitzar la frase prenent aventatge i amb pèrfides intencions. L'articulista analitza les últimes opinions de l'ex-president Pujol acostant-se a la idea de la independència i fa referència als qui ha anomenat "independentistes de tota la vida"(no sé si a vosaltres un passa, però jo veient tantes vegades escrit "independentistes de tota la vida" entre cometes començo a veure uns tius xirucaires i peluts fumant porros a un casal de Cardedeu, potser és una técnica del Caballero d'escriptura subliminal. Deu n'hi do les coses que ensenyen per aquets móns lliures de Déu), negant que tinguin motius per dir allò de "jo ja ho deia". També vol diferenciar el concepte de independència com a "únic final possible" que atribueix als independentistes "de tota la vida",  i el concepte Pujolià d'independència com a "únic camí disponible".
            ?
O bé jo no hi arribo, o no hi ha una diferéncia gaire gran entre ambdós conceptes. Bé, en trobo una, el concepte de l'expresident és fals. Hi ha un altre camí disponible, el del Pais València. I ens hi esperen amb els braços oberts.
L'article continua "...les aspiracions del poble de Catalunya són molt més ambigües del que semblen creure "els independentistes de tota la vida" (no sentiu olor de butifarrada sota el pi de les tres branques?) argument que fa servir per negar que la independència hagi de ser obligatòriament la culminació d'allò que s'ha anomenat "voluntat de ser", concepte que l'articulista abraça. Em pregunto si realment creu que "voluntat de ser " pot voler dir alguna altra cosa que "ser independents".
I amb aquests febles arguments diu que afirmar que la independència és l'únic final possible no és propi dels "amants de la llibertat".
Jo no sé si ho és o no ho és, el que m'agradaria saber és on donen els carnets d'amant de la llibertat o bé on venen el llistat de coses que pot o no pot dir un amant de la llibertat. 

P.D.La secció: "Dies que porta la Terribas sense que la facin fora" ha arribat a la fi. Com que ja ha quedat clar que no la faran fora per molt que digués aquell allò de: "Quan recuperem la Generalitat  farem neteja". "Farem neteja"? Farem? Sembla que no volen saber res d'ell.
Així doncs, apa! Que et moqui la iaia!