tag:blogger.com,1999:blog-15471907348937813422024-03-06T08:05:27.215+01:00Bonnie & Clydeassaltant la blocosferaBonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.comBlogger36125tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-46023320440187406682011-06-21T12:40:00.002+02:002011-06-21T21:33:58.238+02:00Els fets més greus de la democràcia?S'ha passat la línea vermella. Els fets més greus de la democràcia. Això no havia passat mai.<br />
Aquestes són algunes de les coses que s'han dit sobre els <a href="http://www.lavanguardia.com/politica/20110615/54170903036/los-parlamentarios-catalanes-logran-acceder-al-parlament-entre-pintadas-empujones-y-abucheos.html">fets del 15 de Juny</a>. Mai? Estem segurs? L'altre dia vaig veure un cartell que deia: "Enrecordem-nos del Maig del 84". Com que jo al Maig del 84 només pensava en nenes i en l'estiu de Frigo Piés que m'esperava no podia recordar a què es referia el cartell. Però gràcies a l'Oracle Google i a d'altres blocaires més desperts que un servidor vaig trobar <a href="http://es.scribd.com/doc/58342056/La-Vanguardia-30-de-Mayo-de-1984-Manifestacion-de-militantes-de-CiU-en-el-Parlament-de-Catalunya">això</a>. Resulta que les bases convergents van indignar-se molt pel cas Banca Catalana, i com que Pujol era Catalunya, qui es ficava amb Pujol es ficava amb Catalunya. Cosa que justifica qualsevol tipus de manifestació davant del parlament, fins i tot assaltar-lo o assetjar els sociates-botiflers. On devia ser el Puig aquell dia?<br />
<br />
Perquè La Vanguardia no ha informat bé d'aquestst precedents? Només havien d'anar al seu propi arxiu.<br />
<br />
La questió és la informació. Al meu parer la gran fita que es pot assolir al voltant de tot això que s'ha anomenat 15M és que arreli a la ciutadania un desig d'informacio real. #informaciónrealya. Perque la democràcia real comença per uns ciutadans ben informats i s'ha demostrat que els mitjans de comunicació tradicionals són part integrant de l'<i>establishment</i>, d'allò pitjor de l'anomenat "sistema". Per què certes notícies, com el nomenament de Triodos Bank com a millor banc Europeu de l'any no han aparegut a premsa o si ho han fet ha estat d'una manera residual? Qui decideix què és notícia i que no ho és?<br />
<br />
Amb les eines que tenim a l'abast podem saltar per sobre de tot això i el que és més important, podem obligar els grups de comunicació tradicionals a obrir els ulls davant d'aquest anhel d'informació. Alguna cosa s'està movent, la gent està fent servir la xarxa per accedir a notícies que fins ara s'havien amagat. Cal destriar el gra de la palla, però sempre ha sigut així, no?<br />
<br />
Estiguin atents a aquest modest bloc, en pocs dies els informarem d'algunes iniciatives interessants per impulsar una ciutadania ben informada.<br />
Informa't!Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-5248936142029209742011-03-29T18:04:00.000+02:002011-03-29T18:04:13.805+02:00Debatent amb el Sr. FerrancabMoltíssimes gràcies per la <a href="http://ferrancab.blogspot.com/2011/03/els-amants-de-la-llibertat-resposta.html">resposta</a>. Com que nosaltres també ens devem als nostres fans ens agradaria comentar algunes de les coses que vostè puntualitza.<br />
<br />
Primer aclarir que en cap moment l'hem vist com un dels contertulians de la cadena del brau. Demano disculpes ja que segurament la confusió s'ha degut <a href="http://www.youtube.com/watch?v=LN9tXPN0y3U">al meu maldestre</a> ús de la llengua de l'heroi del Sr. Vila. La nostra introducció i les referències als engominats catalanòfobs d'Intereconomía només volien fer palesa la sobreexplotació que estan patint últimament les paraules "llibertat", "liberal" o "amant de la llibertat". Suposem que el seu amic Sostres, ara que sovinteja aquells ambients, li n'haurà explicat les diferències entre aquells "liberals" i vostès.<br />
<br />
Sobre els "independentistes de tota la vida", lamentem que no hagi entès la caricatura i també lamentem que no tingui relació amb cap xirucaire pelut de Cardedeu, ja que n'hi ha que són molt bona gent. Suposem que aquests articulistes, polítics amb twitter i contertulians als que es refereix vostè (que ja ho haviem entès) en algun moment van ser joves, molts devien ser peluts i xirucaires i alguns devien fumar porros a casals independentistes d'arreu de Catalunya.<br />
<br />
Sembla que vostè posa els "independentistes de tota la vida" tots al mateix sac, el sac dels arrauxats irreflexius que volen la independència per alguna mena de motiu étnic, de destí ineludible, de fe cega. Nega que entre ells pugui haver algú que hagués arribat a l'independentisme després de fer una anàlisi profunda, una projecció de futur i ja fa vint o trenta anys hagués vist que "la supervivència del poble català podria acabar necessitant de la independència", sense destins mitològics, per pur instint de supervivència. Resumint, que ja fa molt de temps que van arribar allà on l'expresident acaba d'arribar.<br />
<br />
Sobre el concepte pujolià d'independència com a "únic camí disponible" només volíem aclarir que, de "disponible", hi ha el del Pais Valencià. Si el Sr. Pujol no el veu acceptable que sigui llavors més precís i digui: "únic camí acceptable".<br />
<br />
"Tenint en compte com han anat i com estan anant les coses, el futur de Catalunya, mantenint la seva identitat, passa inevitablement per la independència". Ens preguntem si la afirmació atribuïda als "independentistes de tota la vida" fos així, seria "impròpia dels amants de la llibertat".<br />
<br />
Convidrà amb nosaltres que seria impropi d'un amant de la democràcia i de l'estat de dret acusar un colectiu de lliberticida, més encara referint-se a un colectiu tan múltiple i divers, tan eteri, com "els independentistes de tota la vida", per unes idees atribuïdes hipotèticament i sense proves. Una cosa semblant a il·legalitzar un partit amb arguments del tipus: "Sí, els estatuts s'adapten a la llei de partits, però nosaltres sabem que menteixen. No condemnen la violència sincerament." <br />
<br />
Res més, únicament tornar a agrair-li la deferència vers aquest modest bloc i convidar-lo a intervenir-hi quan ho consideri oportú.<br />
<br />
Salut!Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-37140613606149538292011-03-21T22:53:00.007+01:002011-03-22T20:06:26.999+01:00Els amants de la llibertat, quina por!Quan sentis aquesta frase corre i no miris enrera. Qui ens havia de dir que el que tota la vida se'n havia dit un fatxa, un fatxa clàssic, dels de "Martínez el Facha", de família del règim amb bust de Paco i bandera ornitològica, ara diuen que són liberals. Demanaria disculpes per la caricatura gruixuda però és que a Intereconomia, cadena liberal, no???, va entrar com a contertulià el net de Blas Piñar. Només per posar un exemple, que n'hi han molts més. Com aquell que va dir-li a la Consellera Geli -Guarrrrrra- Com que no pensem que aquesta gent siguin autèntics liberals (que no se m'enfadi la clientela liberal nostrada) des d'aquí ho denunciem.<br />
Tot això per arribar a una frase que he trobat avuí a l'article del Ferran Caballero sobre <a href="http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/continguts/view/opinio/7697">Pujol i l'independentisme</a> a la pàgina de la Fundació Catalunya Oberta (pàgina liberal, no???, és que ja no sé... que ningú pensi que vull ficar al mateix sac... bé, continuo que m'estic liant). L'article acabava "<span style="font-size: small;">Els "independentistes de tota la vida" diran que, al final, el futur de Catalunya passa inevitablement per la independència. Però aquesta és una afirmació impròpia dels amants de la llibertat". Anem a pams, que no vull que m'acusin de descontextualitzar la frase prenent aventatge i amb pèrfides intencions. L'articulista analitza les últimes opinions de l'ex-president Pujol acostant-se a la idea de la independència i fa referència als qui ha anomenat "independentistes de tota la vida"</span><span style="font-size: small;">(no sé si a vosaltres un passa, però jo veient tantes vegades escrit "independentistes de tota la vida" entre cometes començo a veure uns tius xirucaires i peluts fumant porros a un casal de Cardedeu, potser és una técnica del Caballero d'escriptura subliminal. Deu n'hi do les coses que ensenyen per aquets móns lliures de Déu)</span><span style="font-size: small;">, negant que tinguin motius per dir allò de "jo ja ho deia". També vol diferenciar el concepte de independència com a "únic final possible" que atribueix als independentistes "de tota la vida", i el concepte Pujolià d'independència com a "únic camí disponible".</span><br />
<span style="font-size: small;"> ?</span><br />
<span style="font-size: small;">O bé jo no hi arribo, o no hi ha una diferéncia gaire gran entre ambdós conceptes. Bé, en trobo una, el concepte de l'expresident és fals. Hi ha un altre camí disponible, el del Pais València. I ens hi esperen amb els braços oberts.</span><br />
<span style="font-size: small;">L'article continua "...les aspiracions del poble de Catalunya són molt més ambigües del que semblen creure "els independentistes de tota la vida" (no sentiu olor de butifarrada sota el pi de les tres branques?) argument que fa servir per negar que la independència hagi de ser obligatòriament la culminació d'allò que s'ha anomenat "voluntat de ser", concepte que l'articulista abraça. Em pregunto si realment creu que "voluntat de ser " pot voler dir alguna altra cosa que "ser independents".</span><br />
<span style="font-size: small;">I amb aquests febles arguments diu que afirmar que la independència és l'únic final possible no és propi dels "amants de la llibertat".</span><br />
<span style="font-size: small;"> Jo no sé si ho és o no ho és, el que m'agradaria saber és on donen els carnets d'amant de la llibertat o bé on venen el llistat de coses que pot o no pot dir un amant de la llibertat. </span><br />
<br />
<span style="font-size: small;">P.D.La secció: "Dies que porta la Terribas sense que la facin fora" ha arribat a la fi. Com que ja ha quedat clar que no la faran fora per molt que digués aquell allò de: "Quan recuperem la Generalitat farem neteja". "Farem neteja"? Farem? Sembla que no volen saber res d'ell.</span><br />
<span style="font-size: small;">Així doncs, apa! Que et moqui la iaia!</span>Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-1555241537495062622011-01-11T14:23:00.002+01:002011-01-11T16:14:40.448+01:00Breu apunt: Rahola i ArizonaRespira fons, compta fins a tres... un, dos, tres, som-hi.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://www.periodistadigital.com/imagenes/2009/10/22/pilar-rahola-560_560x280.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="160" src="http://www.periodistadigital.com/imagenes/2009/10/22/pilar-rahola-560_560x280.jpg" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://static.guim.co.uk/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2008/10/09/palin460.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="192" src="http://static.guim.co.uk/sys-images/Guardian/Pix/pictures/2008/10/09/palin460.jpg" width="320" /></a></div><br />
Si he d'escriure sobre aquesta dona he de procurar relaxar-me perque sinó premo el gallet de la Thompson i no paro fins que buidi tots els carregadors de tambor que tinc al cau. Resulta que per la <a href="http://www.lavanguardia.es/opinion/articulos/20110111/54100363520/arizona-en-gris.html">Rahola</a> són equiparables les opinions aïllades de no-se-sap-quins intel·lectuals demòcrates sobre els republicans i la línia editorial de la cadena Fox sobre els demòcrates. Les <a href="http://www.fair.org/blog/2010/11/10/fox-news-the-no-1-name-in-murder-fantasies/">"brometes"</a> de la cadena ultra-conservadora no li semblen més reprobables que els articles escrits per alguns (encara no sé qui) opinadors progressistes americans. I ja deixo de parlar sobre aquesta "senyora" que no s'ho val.<br />
<br />
Salut<br />
<br />
P.D. Dia 20 del nou govern i la Mónica Terribas no només continua sent directora de TV3 sinó que no és consellera de cultura perquè no ha volgut. I qui vostés ja saben ja s'empenedeix de no haver votat el Silvio Laporta, perdó, en Jan Berlusconi.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-3956901951172241582010-12-23T12:03:00.002+01:002011-01-04T15:24:50.035+01:00Fotre's amb Wikileaks...i com si res hagués passat, continuem.<br />
<br />
Ara resulta que allò "guai", allò liberal, és fotre's amb wikileaks. La llibertat només per allò que ens interessa. I després hi ha allò de "tot el que li agradi a l'esquerra a mi no". Molts mai no s'ho havien plantejat però com que han vist que els opinadors esquerranosos que "okupen" tots els mitjans hi són a favor, els joves blocaires liberals s'han decidit a posar Assange al seu punt de mira. Ja fa dies que en Ferrancab parla del "bon govern", de la necessitat dels secrets, de la ocultació deliberada d'informació al poble inculte. No deixa clar com s'ha de fer la selecció (que no pas elecció) d'aquest "bon govern" de les persones més preparades i justes que ens haurien de portar a tots els altres, pobres ignorants, cap a una societat millor.<br />
<br />
Però no era aquest el tema del post d'avui. Encara que no ho puguin concebre, no tots els no-liberals (en el sentit que li han donat ultimament al concepte liberal i que altres anomenen neo-liberals) som ingenus portadors de lliris que pensem que els governs han de ser completament transparents, no intervenir en altres països i que els serveis secrets i els cossos diplomàtics no haurien d'enviar informes analitzant la situació socio-política dels diferents països i els propis interessos en aquests països. És totalment normal i natural però les formes ... Ai les formes! El gran il·luminat que va escriure en un paper des d'un despatx de l'embaixada que la Carme Chacón era "inexperta", podría haver escrit "és en procés de maduració". En comptes de dir que a Berlusconi "el perdien les dones" podia haver dit " la seva vida personal l'està afectant". En comptes de "Ens interessa la victòria electoral del Partit A i hem d'afavorirla" no és millor "La victòria del partit A milloraria les relacions bilaterals entre els nostres països"? En resum, aquesta fatxenderia típica ianqui i que tant fascina a les noves dretes europees, aquest creure's més intel-ligents que tothom i demostrar que ets un imbècil acabat posant-ho tot negre sobre blanc. Després ve un wikileaks i et deixa amb el cul enlaire, amb cara de babau i buscant desesperadament unes putetes per a què acusin de violació a qui t'ha deixat en evidència.<br />
<br />
Això és el bon govern? Aquests destralers sense cap mena de <i>finezza</i> se'ls ha de protegir de les filtracions? Si realment haguessin fet bé la seva feina, els papers no tindrien cap interès periodístic per avorrits però haguessin transmés al destinatari exactament la mateixa informaciò d'utilitat. Com diu el refrany castellà: "A buen entendedor pocas palabras bastan". Potser resulta que entre la diplomacia i el govern nord-americà no hi ha bons "entendedores". Que són molt rucs! I més rucs són els qui els defensen sense ser una part implicada. <br />
<br />
Salut i bones festes.<br />
<br />
P.D. Per cert, dia 1 del nou govern i la Mónica Terribas continua de directora de TV3. I el llardoset al·lopècic comença a treure escuma per la boca.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-42002749598537986352010-09-23T11:28:00.005+02:002010-09-23T21:48:57.727+02:00El Sandro va a Ca la iaia del Sostres-Pobre dona! Prou desgràcia li ha tocat amb aquest nét!<br />
M'imagino que això o alguna cosa semblant deu haver pensat el president del Barça quan han convidat la directiva del Sporting de Gijón al restaurant L'Indret de Semon. La nova directiva ha decidit complimentar els dirigents dels clubs visitants cada vegada a un restaurant diferent dels molts i molt bons que hi han a Barcelona, i aquesta vegada el lloc escollit ha estat el de l'àvia del Sostres.<br />
<br />
Malgrat els insults i vexacions que el gran Mulà de Talibània li ha dirigit, el senyor Rosell ha considerat que l'establiment del carrer Ganduixer era prou bo per convidar una gent, l'asturiana, que de menjar i de bons productes en deu saber. I així ha de ser si el servei, el xef i l'ambientació s'acosten a la qualitat de les viandes que venen a Semon.<br />
<br />
Jo no crec que pogués ser tan flegmàtic, tan equànime. És cert que els pares no són culpàbles del que facin els seus fills, i molt menys els seus néts però jo no podria deixar d'imaginar-me aquella senyora ensenyant el Salvadoret a menjar-se el foie a cullerades, o que el bo era el Xampany, que el Cava fa pobre, que hi ha classes i nivells, i que les minyones hi són pel que hi són. Si, ja sé que és molt imaginar i que és injust però no ho puc evitar. I més encara quan recordo que fa uns deu anys la senyora va prohibir explícitament als treballadors de Semon servir absolutament res al seu nét si no ho pagava. Devia ser l'època que en Sostres era sociata, i això si que l'àvia no ho podia suportar (perdó, ha estat una maldat).Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-67800021806173936422010-08-05T12:13:00.011+02:002010-08-06T10:09:28.888+02:00Perdoneu, però algú ho havia de dir<object height="385" width="640"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/aaA7j9edqbw&hl=es_ES&fs=1"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/aaA7j9edqbw&hl=es_ES&fs=1" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="640" height="385"></embed></object><br />
<br />
Els qui, com l'Empar Moliner, odien les xancles i a qui en porta ho fan perqué, o bé tenen turmell-tubular, o els peus pilosos com un Hobbit. Perdoneu, però algú ho havia de dir.<br />
<br />
Aquells que, com el Salvador Sostres, detesten l'estiu, la platja, la calor i la roba lleugera és perqué són lletjos i grassos, suen com porcs i els fa vergonya ensenyar el cos. Perdoneu, però algú ho havia de dir.<br />
<br />
Qui critica les platges nudistes i a qui li agrada banyar-se en pilotes és perqué la té petita. Perdoneu, però algú ho havia de dir.<br />
<br />
Salut i mori el Borbó!Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-58850209330453583272010-07-21T13:09:00.001+02:002010-07-21T13:10:21.758+02:00Noctas, masclista de merdaUn breu apunt, però és que el desgraciadet de Vilanova, l'advocat gandul admirador de Sostres i amic dels feixistes blocaires pseudo-intel·lectuals em treu de polleguera quan fa servir el femení sempre que vol insultar algú. La senyora Iceta, la Sandra Rosell en contraposició al testosterònic Laporta, les controladores aeries. Sempre que vol ridiculitzar o insultar algú el feminitza. Després diu que admira les dones, que les adora però només en destaca els seus pits o la seva follabilitat.<br />
<br />
Fas fàstic desgraciat!Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-64143280825800252982010-07-01T19:44:00.001+02:002010-07-01T20:15:59.047+02:00852.000 €<b>Atracament express</b><br />
<br />
Aquesta vegada em refereixo al que han comès en Laporta i l'Oliver les últimes hores del seu mandat. La Bonnie i jo estem bastant molestos, som uns obrers d'això del robatori, anem amunt i avall amb el V8 sense aire condicionat, suant per trobar una petita sucursal i uns quants milers jugant-nos-hi la vida. I ara resulta que aquests dos bacons es reuneixen ahir a la nit, pacten la indemnització del més bacó dels dos i apa! Després cap al luz de Gas! Pagues tu, Oliver! Moët Chandon per a tothom!<br />
Intrusisme intolerable! Encara que el Joan Oliver no pot dir que sigui novell en aquest camp. Com tots sabreu ja ens va atracar fa un temps a tots els catalans quan van rescindir el seu contracte com a director de TV3 quan "encara era la Nostra" (Oi, convergents?)<br />
Esperarem a saber quant costa fer fora al Sanchis, director de Barça TV i al Sostres, conductor d'un programa (no rigueu! Com volieu que ho definís?) de la mateixa cadena. Hauran estat ben pagats per aconseguir que aquesta gentola deixi de putinejar al nostre club.<br />
Força Barça!Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-92232925843807311682010-05-12T14:40:00.004+02:002010-05-12T21:53:37.585+02:00No es pot caure més baixEl desgraciadet del Xavier Rius i el seu E-brutícies acaben de caure al més negre dels forats.<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Ha tingut els pebrots de publicar <a href="http://comunicacio.e-noticies.cat/terribas-fitxa-lex-40664.html">això</a>.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYhz3aGJNqMgcPP3MmWE0j2LdxrFvhq2343r-mIM5cVDEfFB5Gv7uPIy4QKcFyBmSv8T5KMq8qbpqQcDvaBuHtki5i8CGj4OPFMwKuh1xFVQZxDaEccj2aETp8f-UD3O11eXWTE255bCo/s1600/Rius.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYhz3aGJNqMgcPP3MmWE0j2LdxrFvhq2343r-mIM5cVDEfFB5Gv7uPIy4QKcFyBmSv8T5KMq8qbpqQcDvaBuHtki5i8CGj4OPFMwKuh1xFVQZxDaEccj2aETp8f-UD3O11eXWTE255bCo/s320/Rius.jpeg" /></a></div>Aquest és l'individu en qüestió. No dubtin a insultar-lo o escopir-li si el veuen pel carrer.<br />
<br />
Salut.<br />
<br />
<b>Actualització </b><br />
<br />
Com que tinc la sospita de que, un cop aconseguit el "ressò" treuran l'article del pamflet aquell, us el "copipastejo" aquí per a què quedi per sempre en evidència aquesta gentola.<br />
<br />
<div class="noti_titular_noticia_princ" style="color: black;"><span style="font-size: large;">Terribas fitxa l'ex</span></div><div class="noti_subtitular_noticia"><span style="font-size: large;">La directora de TV3 va fitxar Xavier Bosch perquè havien estat 'nuviets' a la universitat</span></div><div class="noti_subtitular_noticia"><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: small;"><span id="txt_cuerpo" style="line-height: 18px;">La directora de TV3, Mònica Terribas, va presentar Xavier Bosch durant la presentació de la nova temporada de TV3 el passat mes de setembre com un dels 'fitxatges estrella' de la cadena. Bosch, en efecte, es va incorporar a la cadena per presentar el programa Àgora després d'haver deixat la direcció de l'Avui arran de les seves diferències amb l'aleshores editor, Antoni Cambredó.<br />
<br />
Però més enllà de les raons professionals hi ha també, en aquest cas, relacions personals perquè els dos periodistes són amics des de la universitat. De fet, van tenir una estreta relació fins que l'ara directora de TV3 se'n va anar a mitjans dels 90 a la Universitat de Stirling a fer el doctorat i Xavier Bosch a la d'Estrasburg amb una beca de La Vanguardia. Ambdós han mantingut des de llavors una cordial relació personal.<br />
<br />
Preguntada per la qüestió, la directora de TV ha justificat el fitxatge perquè "Xavier Bosch es un periodista amb llarga trajectoria (director 'Un tomb per la vida, d''Aquest any cent!', creador de molts formats televisius, exdirector de l'Avui, etc...)" i perquè "vam considerar que incorporar el seu talent, criteri i capacitat com a entrevistador a la tele i a l'ambit de la CCMA era un actiu". E-notícies ha demanat també a Terribas que li fes arribar la informació a Xavier Bosch.<br />
<br />
Però amb un pressupost anual de 300 milions d'euros -gairebé un milió al dia- i més de 2.700 treballadors en plantilla calia fer un fitxatge extern?. El programa Àgora, a més, ha canviat de format -ara és menys incisiu, amb entrevistes a polítics- i s'emet en la franja de nit. El de dilluns passat, amb entrevista a Jordi Hereu inclosa per la reforma de la Diagonal, començava a les 23.35 hores.</span></span><span style="font-size: large;"> </span></div>Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-75976934800450386432010-05-06T10:26:00.010+02:002010-05-06T19:12:15.356+02:00Jorge Javier NoctasPer començar he d'admetre el meu error, "mea culpa". Em vaig equivocar dues vegades amb l'individu aquest. La primera quan vaig dir que de tant en tant semblava bon paio. Vaig pensar que tots aquells estirabots, aquella patètica imitació de la Gran Bèstia, aquells insults i paraulotes, no eren res més que una manera de cridar l'atenció. Una manca de "carinyu". Com que, de tant en tant, feia un post defensant causes justes (sí, obviament causes justes per mi són les que a mi em dona la gana, faltaria més!), pensava: -Pobret, va una mica perdut. Però pensant-hi més te n'adones que si un no fa res més que dir un dia una cosa i el següent la contraria, un dia que el color més bonic és el blanc, el dia següent el negre, l'altre el verd i el següent el blau, és molt probable que algun dia digui que el millor és el vermell i llavors l'encerti.<br />
Amb el Noctas el que funciona és començar deixant-li un comentari elogiós, dir-li crack un parell de vegades i enviar-li "saludus" i ja el tens a la butxaca. Llavors ja li pots portar la contrària i fins i tot fer-lo canviar d'idea encara que sigui només per un dia o fins que arribi un altre que el faci canviar un altra vegada. D'on no n'hi ha no en raja.<br />
La segona vegada que em vaig equivocar va ser quan al <a href="http://unadelladres.blogspot.com/2010/01/blocaires-i-malalties-mentals.html#comments">post</a> sobre blocaires i malalties mentals, tot fent conya, vaig dir que potser el destraler que ens ocupa patia doble personalitat. En el fons és el mateix error que abans degut a l'inconsistència de les conviccions del Noctas, si un dia ets del Barça i el següent ets periquito és normal que la gent pensi que potser tens dos paios al cervell. Ara penso que la tipologia és més aviat depressiva i causada per la frustració que li provoca ser un assalariat insatisfet amb ànima d'empresari però sense el valor ni el talent que cal per fer el que tant enveja.<br />
És quan se'l veu cabrejat que surt l'autèntic Noctas, el nacionalista espanyol que odia l'independentisme, l'ultraliberal que predica des del seu lloc d'empleat sobre l'excel·lència mentre li roba el temps a l'empresari que el paga, el masclista recalcitrant (fa uns anys les dones en deien un "trunyu" d'aquest tipus de paio. No sé si encara es diu), el pinxo que explica com es cola al tren o com humilia un revisor amb els seus coneixements legals, l'admirador de Sostres i Jimenez Losantos, l'amiguet de l'Octavius Neardenthalensis amb qui juga a l'instructiu joc de "a veure qui la té més grossa". En resum: un fatxenda. Encara que tenint en compte que els seus odis més viscerals apunten sempre contra les psicòlogues, les mestres, les dones en general, tots els estudiants de carreres humanístiques, els sindicats, els independentistes, els que varen dir "No a la guerra", els musulmans, els que van criticar Aznar, els que critiquen el Talibà de la ràdio o els que es foten amb el gran demòcrata Apañó entre d'altres (sí, sembla molt però és que el Noctas té molt d'odi per repartir) potser el resum no és que sigui un fatxenda sinó una altra paraula que s'assembla molt però és més curta.<br />
<br />
Saludus!Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-35508220502673754382010-05-04T10:47:00.003+02:002010-05-04T12:06:24.411+02:00Sostres i TerribasTornem a poc a poc no ens saltin els punts.<br />
<br />
Tot això que diu el llardoset de la seva iaia sense pensar i sense cap raó s'ho haurà d'empassar amb patates i sense foié quan l'Artur Mas mantingui a la Terribas de directora de TV3 i fins i tot li incrementi el sou. La millor directora de la història de TV3, no com els seus amiguets Oliver i Villatoro que van espoliar la tele de tots, contractes blindats just 6 mesos abans de perdre les eleccions. L'Oliver no aixeca aquell tros de cul si no és per mig milió d'euros l'any (mínim). Ja veurem quant li costa al Barça desfer-se de vosaltres. El director general del Barça i de la T.I.A. és especialista en rescissions de contractes milionàries firmades pels seus amiguets amb els diners d'altra gent. Els contribuents quan era a la tele i el soci culé ara quan el facin fora.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT_6NrZgqLyTmQO4C1oCQi5h9E40idqzAAVZRQtt2BOGQlWVNDnuD-wwnmSypz1ukt5gpaBnGdV0mVp_MeNoNmDPwHYOUZxib8Gw9_hSrpShVzf_9pJedzOm5OT2m0vo5q84bz2FKZSX8/s1600/images.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="121" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhT_6NrZgqLyTmQO4C1oCQi5h9E40idqzAAVZRQtt2BOGQlWVNDnuD-wwnmSypz1ukt5gpaBnGdV0mVp_MeNoNmDPwHYOUZxib8Gw9_hSrpShVzf_9pJedzOm5OT2m0vo5q84bz2FKZSX8/s200/images.jpeg" width="200" /></a></div>Si, com diu l'articulista del Mundo (quina gràcia!), el Barça és l'exèrcit de Catalunya, es pot dir que continuen robant diner públic. I dic continuen perquè al nen de can Semon (nen per la part dels c...), li han donat un programa a Barça TV. No s'esverin, tranquils, ja sé que pot semblar extrany que el president Laporta i el director de Barça TV, casualment el padrinet Sanchis, li hagin fet un contracte just 4 mesos abans de que s'acabi el mandat. Però amb el gran prestigi i l'imparcialitat que els caracteritza a tots plegats segur que el futur president els manté a tots als seus càrrecs.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-6016360743415058652010-03-09T12:51:00.004+01:002010-03-09T13:00:44.322+01:00Xavier Rius i l'e-brutícies, la riota de la xarxaVisitar aquell <a href="http://www.e-noticies.cat/">pamflet</a> amb l'estat d'ànim adequat pot ser una experiència d'alló més còmica. Sobretot si el dia anterior el Rius ha participat en algun programa de debat del Canal Català o al 59' segons de TV2. Aquells dies el "diari" es dedica a l'onanisme compulsiu. Fins a quatre o cinc "notícies" amb el seu corresponent tall de vídeo amb un intercanvi absurd d'opinions entre el Rius i el Bolaño (obscur personatge), o entre el Rius i el Sostres (quina excitació li veiem al director de l'e-notícies!). tenint en compte que ell mateix és el principal "redactor" d'aquella cosa, resulta bastant pornogràfic.<br />
<br />
Considerar que la teva intervenció a una tele molt minoritària és la notícia més rellevant d'un dia i posar la teva cara per triplicat a la portada d'un mitjà digital indica, al meu parer, un problema greu. Podem comprendre que avuí hi hagin 15 entrades sobre la nevada d'ahir, totes per donar canya a Iniciativa que és l'esport nacional. El fet que ahir les "notícies" més destacades fossin les intervencions d'Anglada i l'Imam al programa del Follonero va ser perfecte per fer mullader i escampar merda, actitud que sembla la "línia editorial" del pamflet en qüestió. Inventar, manipular, exagerar... pot ser una tàctica comercial, una estratègia ideològica. Et pot agradar més o menys però, al cap i a la fi, tothom ho fa. Però aquesta egolatria és incomprensible. D'on surt? D'un alt nombre de visites? En quin moment aquest home es va creure que era algú?<br />
<br />
El més patètic i alhora el més còmic és l'aixecada de camisa que li fa el seu "columnista" estrella, el Manuel Trallero. Ja hem comentat alguna vegada que el Friquidalgo cobrava per escriure cinc ratlles mal fetes però això del Trallero ho supera tot. Més car i més curt, dues o tres frases és tot el que li cal per ficar la seva <i><a href="http://blogs.e-noticies.com/la-punteta/cobro_per_aixo.html">Punteta</a>. </i>L'e-director s'ho hauria de fer mirar, redactar, anar a rodes de premsa a ficar colzes per treure declaracions, anar a dinar amb prohoms, ficar hores com un boig per que després vingui el rebotat del Trallero a ficar-te-la sencera, no només la punteta, sencera...<br />
<br />
Bona nit i bona sort.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-38262646485842203382010-02-12T14:25:00.000+01:002010-02-12T14:25:00.555+01:00L'Empordà nuclear i la coherènciaFa temps que no fem un cop com déu mana i ja sabeu com ens excita detectar les incoherències dels "soldats de la pàtria". És aquest plaer que sentim llegint les justificacions d'aquells que, habitualment, es dediquen a pontificar i de tant en tant han de perdre una estona escrivint un reguitzell d'excuses quan l'inconsistència del seu discurs els torna com un boomerang i els colpeja els seus despoblats caps.<br />
<br />
Tot ha estat culpa del més gran articulista polític que té aquest país, el senyor Enric Juliana. El periodista de la Vanguardia, que sempre demostra un gran olfacte per enllaçar, per relacionar, les maniobres polítiques actuals amb els seus antecedents històrics, va recuperar <i>Notes per a un dietari </i>de Pla i en va destacar les insistents gestions que l'ex-espia de Franco va fer entre els "gerifaltes" de la dictadura per ubicar una central nuclear a Pals. Nooooo! L'heroi del Seupropiheroi, pobre Vila Desmunta-mites. Com li pot fer això l'ídol de la boina i el cigarret, i a sobre uns pocs dies després que ell s'hagués mostrat totalment contrari a la instalació del cementiri nuclear a Ascó, hagués proposat l'expulsió del seu alcalde de les files de convergència dient això:<br />
"Has de tenir una idea molt petita del teu poble i la seva gent per hipotecar-lo d’aquesta manera, de sota mà; hipotecant de retruc tot el país."<br />
Però com li va passar per alt aquesta fascinació nuclear de l'ultra-conservador escriptor empurdanès? I a sobre volia la central allà on ells volen fer els judicis sumaríssims contra els traidors a la pàtria. No sé si les vistes des del porxo de Can Prenafeta o de Can Alavedra serien tan maques amb dues enormes xemeneies expulsant immenses columnes de vapor d'aigua.<br />
<br />
La veritat és que el Vila no arriba a contradir en Juliana. Ironitza sobre la manera d'escriure del corresponsal a la "Villa y Corte" i sobre la seva adscripció nacional però no el rebat pas. Com a molt se l'acaba enveinant i dient: "Tenint en compte la política que s’ha fet a la Costa Brava no hauria vingut d’una central nuclear". Deu ser molt difícil dur-li la contrària al teu heroi. <br />
<br />
SalutBonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-36935565126686705662010-02-05T16:10:00.013+01:002010-02-05T19:14:52.810+01:00Blocs on poder refugiar-seJa sé que nosaltres ens dediquem a l'assalt, a arribar, cridar que ens omplin la bossa i sortir cagant llets fent cridar les rodes del Ford. Entrar als blocs i disparar ràfegues amb la Thompson, fer mullader i alterar el personal és el nostre teòric "modus operandi" (encara que últimament semblem unes "sisters of mercy" comparats amb els novel·listes d'èxit i les florsquenofanolordurantlanit). Però tot bandit necessita el seu cau i alguns amagatalls on descansar i guarir-se les ferides mentre la pasma els busca. Nosaltres en tenim uns quants on ens hi apropem quan la vanitat i l'auto-fel·lació es converteixen en el "leit motive" de tot quant bloc es fa i es desfà a la blocosfera. (un altre cop sostrejant amb el "tot quant"). No afegiré en aquesta categoria el bloc de la Unitat de Vigilància perqué últimament s'ha transformat en el Colisseu de Roma i les batalles de gladiadors s'han posat molt de moda. Això no treu que continui sent un dels millors blocs que visitem, però no és pas un "locus amoenus" on seure a llegir poesia mentre sentim brollar una font i cantar els ocellets. Això m'ho admetreu.<br />
<br />
En primer lloc parlarem de la Clidice i del seu deliciós bloc <a href="http://untelalsulls.blogspot.com/">Un tel als ulls</a>. Ella va ser la primera en fer-nos confiança i tant la Bonnie com jo li estem molt agraits però no només la visitem per això. I és que la Clidice és una persona de les que ens agraden, una PERSONA, cosa que encara que no us ho sembli és ben difícil de trobar. Ella actualitza sovint el seu bloc, de vegades només amb una idea, una foto, una poesia que l'ha fet pensar i que vol compartir amb nosaltres. No espereu del seu bloc uns jocs florals buits, encara que quan s'hi posa li surt una prosa molt àgil i entenedora, ella ens convida a pensar, a xerrar, a dialogar. Resumint, una crack que dedica part de la seva vida a una cosa amb tan mala premsa com la política municipal, demostrant-nos que no tots són iguals. Per sort encara hi ha gent que vol dedicar-se a treballar per a la ciutadania.<br />
<br />
El bloc del que us parlaré ara ha estat un descobriment recent i ens ha entusiasmat. <a href="http://tuyyocontramundum.wordpress.com/">Tú y yo, contra mundum</a> és la bitàcora de la Blanca Gª Manjón on ens delecta amb els seus coneixements històrics i amb el seu castellà. Que bé que escriu aquesta noia! Els seus posts tenen un rigor i una profunditat molt per sobre de la mitjana del que es veu per aquest Regne de les Mentides que és la xarxa. Bibliografies, links interessantisims per a un millor enteniment del tema principal de l'entrada i pes, auténtic pes és el que pots trobar a Ca la Blanca. Esperem que escrigui més sovint i que ens parli d'altres coses, coses que li passin o de com veu la situació actual. Ànims.<br />
<br />
Això que fan els de <a href="http://filosoficament.blogspot.com/">Filosòficament</a> és un servei, dedicar-se a recollir textos filosòfics i fins i tot fer la traducció al català dels que encara no la tenien és una feina impagable. Una cosa que vull destacar d'aquesta pàgina són els links que s'hi troben i la facilitat per trobar el que t'interessi gràcies a les etiquetes. El bloc ha quedat una mica recarregat per culpa d'això, però era inevitable quan va decidir ficar-hi tanta informació. Passin i busquin, és un lloc ple de racons interessants. Gràcies Sr. Palazzi.<br />
<br />
Ara tothom dempeus perquè el senyor Gregorio Luri ha entrat a la sala. <a href="http://elcafedeocata.blogspot.com/">El café de Ocata</a> és el Barça dels blocs i el seu autor és el Guardiola dels blocaires. Ara sí que estem parlant d'un ítem de veritable entitat. El profesor Luri, molts el coneixeu, és un dels pensadors més importants de casa nostra en la nostra opinió. Sembla mentida que tingui temps i ganes de compartir amb nosaltres una estona per penjar idees i reflexions, per convidar-nos a dir-hi la nostra i per respondre a tothom amablement. Per tots els que no l'heu descobert encara us recomano que no perdeu un minut més. Aquest bloc és im-pres-cin-di-ble. Una darrera cosa, per tots els "chusqueros" que pensen que tenen la solució final per a l'educació, vagin al Café de Ocata, seguin, escoltin i aprenguin.<br />
<br />
Per últim el prat verd de <a href="http://lavacasorda.blogspot.com/">La Vaca Sorda</a>, encara que de tant en tant hi ha alguna batalla tipus Braveheart, normalment està net i s'hi respira un aire pur i fresc. A la Bonnie i a mi ens agrada córrer com la Heidi i en Pedro, acostar-nos a la vaca per darrere, com és sorda, i tirar-li de la cua. Ella es gira i fa -Muuuuuuuuu, treieu-vos la màscara que entre vosaltres i l'espia em teniu mosca ja! - Però nosaltres que no, que la vida clandestina necessita l'anonimat com ella un sonotone.<br />
<br />
Salut a tots.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com34tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-21914278756408308372010-01-30T21:52:00.003+01:002010-02-01T14:49:45.355+01:00Un estiu al KibutzVa ser l'any 1994, gairebé a mig camí entre les dues intifades. La veritat és que l'ambient era molt més tranquil que avuí i tothom es dedicava a guanyar-se la vida de la millor manera possible. La cunyada de la meva tieta s'havia casat amb un israelià i se'n va anar amb ell a viure al kibutz. La meva tieta i el seu marit feia dos anys que hi anaven a ajudar durant l'estiu. M'explicaven coses tan interessants que vaig decidir veure-les amb els meus propis ulls. Aquell any jo havia fet dinou i acabava de trencar amb la meva novia, tres anys aprenent de que va això de les relacions entre homes i dones. Res em lligava a Barcelona aquell estiu i la distància em va semblar una bona mercromina.<br />
<br />
Vaig arribar a un dels primers kibutzim d'Israel que en aquell moment funcionava ja com una empesa cooperativa. Els seus productes làctics i les seves fruites es comercialitzaven amb la marca del kibutz, marca per altra banda molt reconeguda i apreciada a tot l'estat d'Israel (permetin-me que no la mencioni, és que sembla que hi han flors rares voltant que amenaçen amb trucar els serveis secrets). Estava convençut que el més probable era que em fessin collir fruita, conduir un elevador al magatzem o carregar caixes als camions, també del kibutz, que distribuïen els productes per les ciutats o fins i tot els exportaven a Egipte o Jordània. Però vaig tenir sort, la meva experiència en activitats de lleure amb xavals em va dur a aconseguir col·laborar amb les noies de l'escola. Les escoles als kibutzim són molt importants i el calendari no és com el nostre. Durant l'estiu també es fan classes, el ritme és diferent a la resta de l'any i es fan moltes pràctiques. Es surt a voltar pel camp amb els nens, sel's ensenya sobre el terreny nocions útils per a la seva futura incorporació al treball. Les activitats esportives tenen una importància cabdal i aquí hi entro jo. Vaig fabricar un rocòdrom i una tirolina i vaig ensenyar els nens a escalar i a fer rapel. Em va sorpendre l'interés que hi van posar els responsables del kibutz en ajudar-me i donar-me tot el que calgués per a la construcció de la instal·lació, compra de cordes, arnesos, mosquetons, vuits. Hi havia calés i la meva idea es va executar en quatre dies. La veritat és que l'activitat era un èxit total, els nens xalaven d'alló més i la Rakel, una monitora argentina que hi anava tots els estius a veure la seva tieta i ajudava amb els nens, em mirava amb bons ulls.<br />
<br />
Jo sabia que per la direcció de la cooperativa el tema de la seguretat era molt important i l'activitat física no era només una questió de salut, també era una mena de pre-entrenament militar. Tots els habitants del kibutz havien de tenir instrucció ja que un dels torns de treball era la defensa del territori. Es feien patrulles armades que controlaven el perimetre i a qualsevol li podia tocar fer-les. A mi m'hi van dur una vegada però desarmat, només com a observador. Xerrant amb els patrullers em van explicar que feia més de tres anys que no es disparava cap arma i que tant de bo durés. Hi havia certa suspicàcia cap els veïns palestins però no hi vaig detectar odi, tan sols ganes de viure en pau. <br />
Resumint, el que jo em vaig trobar va ser una gent emprenedora, orgullosa, laica, pragmàtica, prudent, però vital. També vaig trobar la mercromina que va resultar que no era la distància sino una preciosa jueva argentina amb la que encara avuí ens escrivim.<br />
<br />
La meva tieta es va divorciar aquell setembre i jo no hi he tornat mai més. La Rakel tampoc hi ha tornat des del 2002, l'ambient va canviar molt després de la segona intifada i a ella no li agrada gaire com s'estan fent les coses. La seva visió del problema està plena de matisos i, de vegades contradiccions. Evidentment desitja que el seu poble visqui en pau però sap que això mai serà possible si els palestins no poden aspirar a tenir un estat amb possibilitats de prosperitat, pau i estabilitat. No és pusil·lànime i sap que l'existència de radicals amenaçen l'estat d'Israel i el colpegen sempre que poden però també sap que certes tàctiques militars i certes pràctiques del seu govern són un gran error i la garantia que el planter dels terroristes augmenti dia a dia.<br />
<br />
I davant aquest mar de dubtes, matisos, complexitats i sentiments enfrontats aquí ens trobem uns que es fan dir Amics d'Israel. Amics d' Israel? Jo sóc amic, ells són més aviat Amics del Govern de l'Estat d'Israel i de les Seves Forçes de Seguretat Facin el Que Facin (A.G.E.I.S.F.S.F.Q.F). Et despistes un moment i t'amenaçen amb enviar-te al Mossad amb els seus millors instruments de tortura. És aquesta fascinació que sent la dreta extrema catalana per l'estat d'Israel com a petit estat militaritzat fins les dents i rodejat d'enemics irreconciliables. Aquesta estranya extrapolació a la situació diguem-ne "Ibérica" que fan de la situació del pròxim orient no s'aguanta per enlloc. Tinc la impressió que molts s'han pujat a aquest carro per tenir un altre motiu per fotre canya a l'esquerra. Com si per criticar la postura "tontaina" d'Iniciativa i altres interlocutors de l'Eco-progressisme-guai fos necessari justificar i defensar els evidents excessos de l'exèrcit i els serveis secrets Israelians.<br />
No anem bé.<br />
<br />
P.D. Ara que vinguin.<br />
<br />
P.D.2 Avuí la Bonnie s'ho ha mirat molt per sobre. No sé per què? algú m'ho pot explicar?Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com20tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-60101931302571119212010-01-27T12:30:00.000+01:002010-01-27T12:30:21.628+01:00Nou catalanòmetreAquesta entrada va dedicada al senyor Criteri.<br />
<br />
Quin percentatge dels insults nostrats que es diuen en aquesta cançó coneixeu.<br />
<br />
<object height="265" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/vTRaW-Pj5g8&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/vTRaW-Pj5g8&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object>Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-69950805067025425272010-01-26T12:35:00.008+01:002010-01-26T16:30:40.291+01:00Qualitat made in BarcelonaAquest post va dedicat a la Tània, perquè descansi de polítiques, blocaires i pseudo-escriptors grassonets amb alopècia.<br />
<br />
Prou de xerrameca, avuí va un post multimèdia. Per veure i per escoltar. Ja us vaig parlar un dia d' aquests grups però avuí vull decorar el bloc amb els videoclips que curiosament estan tots fets per la mateixa mà. La de la Marta Puig a.k.a <a href="http://www.youtube.com/watch?v=ohnaoeJCcFk&feature=player_embedded">Lyona</a>. Aquesta noia d'Esparraguera no es considera directora, la veritat és que la Marta fa moltes coses i totes bé. És dissenyadora, fotògrafa, realitzadora de videos i fins i tot s'ha atrevit amb el merxandatge de la banda de pop <a href="http://www.myspace.com/loveoflesbian">Love of Lesbian</a>. Per a aquests també ha creat tota la vessant visual del seu últim treball, "1999, o como generar incendios de nieve con una lupa apuntando a la luna", des del llibret fins els videoclips que, com tot el disc, segueixen el fil argumental d'una relació de parella des de l'inici fins el seu declivi durant el penúltim any del segle passat.<br />
<br />
<br />
<object height="295" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/bjCjmp_TM6c&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/bjCjmp_TM6c&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"></embed></object><br />
El primer concert<br />
<br />
<object height="265" width="320"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/0_YRYFbRBQk&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/0_YRYFbRBQk&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object><br />
<br />
La primera crisi<br />
<br />
<object height="295" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/f38BDQC6kPs&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/f38BDQC6kPs&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"></embed></object><br />
I és que la Lyona no necessita gaire pressupost per fer un videoclip que et deixi sense alè. Mireu quin video va fer per al grup <a href="http://www.myspace.com/losseisdias">Los seis dias</a> amb una bona càmara, una paret blanca, dos cantants i una bona cançó.<br />
<br />
<object height="295" width="480"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/7cZYvszjRLA&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/7cZYvszjRLA&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="295"></embed></object><br />
A la Marta li agrada la cosa manual, gaudeix retallant amb les seves propies mans, dibuixant, manipulant.<br />
llavors queden coses tan divertides com aquesta:<br />
<br />
<object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/GFzCRqNFDnI&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/GFzCRqNFDnI&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><br />
<br />
O com aquesta de l'últim disc de <a href="http://www.myspace.com/thenewraemon">The new Raemon</a> , "la Dimensión Desconocida"<br />
<br />
<object height="340" width="560"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/KvhowdndHBw&hl=es_ES&fs=1&rel=0"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/KvhowdndHBw&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="560" height="340"></embed></object><br />
<br />
Si us han agradat no dubteu a visitar el perfil de la Lyona a Youtube, allà hi podreu trobar més videoclips que la Marta Puig ha fet per grups com Sidonie o l' Anna Roig.<br />
<br />
En properes entrades musicals us explicaré com l'ESCAC ha deixat de ser una escola de cinema per convertir-se en el planter de molts dels grups de música que triomfen en el panorama Indie barceloní.<br />
També parlarem d'una parella meravellosa, en Pau Vallvé i la Maria Coma.<br />
<br />
Salut i bona música.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-84101673517406570752010-01-25T10:47:00.002+01:002010-01-26T16:36:52.718+01:00"Más vale caer en gracia..."L'última entrada va ser massa subtil, veig que la idea no va arribar com jo pretenia. Potser la meva intenció de no generar una absurda guerra amb el seu interminable reguitzell de comentaris amb l'inefable cervellet blau va impedir-me ser més directe. Però avuí anirem al gra, ras i curt. Sembla que hi ha un que té barra lliure per saltar-se la medicació, insultar a tort i a dret (sí U.Q.V., el més pretenciós dels Pepes que volta per la xarxa insulta encara que a tu et faci gràcia ell i no te'n faci tanta uns altres), i inundar els blocs de la seva maldestra xerrameca.<br />
No volíem, com vàrem dir, acarnissar-nos amb qui no sabem si està carregant la seva família amb les despeses d'una teràpia. Però com sembla que Elfatxaquenosabiaquehoera es permet el luxe de riure's dels altres i sembla que tots heu decidit riure-li les gràcies, ara direm la nostra. Per ser mordaç s'ha de tenir talent, cert art. Tot intent de mordacitat infructuós es converteix en un mer insult vulgar i barroer. Alguns heu decidit llegir certs comentaris afegint-hi un to jocós que no és deduïble del comentari en ell mateix i no afegir el mateix to en uns altres.<br />
Ja ho deia la meva àvia: "Más vale caer en gracia que ser gracioso"Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-19596163295808674132010-01-21T21:16:00.000+01:002010-01-21T21:16:52.478+01:00Blocaires i malalties mentals"Deciamos ayer, ..."<br />
<br />
No us enganyaré, el nostre silenci no ha estat ni per motius lúdics ni per motius laborals (si és que d'això que fem se'n pot dir treballar). Hem estat a punt de deixar-ho córrer. El circ de vanitats que és això de la blocosfera sen's ha mostrat amb tota la seva cruesa ara que en formem part i a mi m'ha causat un rar estat mental. L'ataràxia s'ha apoderat de mi i no m'ha deixat fer res. Amics blocaires, m'heu avorrit molt últimament. Però molt, de veritat.<br />
<br />
És clar, aquesta abúlia m'ha fet planejar-me les coses d'una altra manera, a mirar els blocs des d'una altra perspectiva. I com que jo estava en aquell estat que podríem definir de depressió, he començat veure-ho tot com si fos el doctor House. Veia símptomes de malalties mentals a tot arreu. Megalomaníacs a dojo amb el Sostres davant de tots. La personalitat clarament maníaco-depressiva del Vila. La paranoia d'Un que Vigila, amb els seus misteris, les seves gabardines, sempre en la penombra. L'obssessió compulsiva del senyor Criteri amb el seu idolatrat Balmes. La doble personalitat del Noctas, avuí soc independentista, demà deixo d'escriure en català per uns motius molt consistents, pfff huaaaaaaa!!! (això últim s'ha de llegir com el Cuyff i el Reixac del Crackòvia). Seguim, no és anorèxia el que pateix La Vaca Sorda? D'acord, no hi sent gaire, però no està pas tan grassa. I l'Apañó? Això que veu, Espanyes trencant-se, Catalunyes que persegueixen els pobres castellano-parlants i els tanquen en "checas". No és això esquizofrènia?<br />
<br />
Espero que ningú s'ofengui amb el paràgraf anterior, ha estat un mer "divertimento". Però, conyes a part, i després d'observar les polèmiques que es generen gairebé a tot arreu en algún moment, m'ha preocupat pensar que potser qualsevol de nosaltres s'ha enfrontat dialècticament amb algú que pateix algun transtorn greu. Sense saber que davant teu hi ha una persona que no està en ple ús de les seves facultats pots arribar a deixar anar tota la cavalleria i engegar en orris mesos de teràpia.<br />
<br />
Com bé apuntava en Brian al bloc d'U.Q.V., hi ha una discussió pendent sobre la proliferació de blocs, la seva finalitat, la utilitat o l'enriquiment personal que en treiem. Si és que en treiem cap.<br />
<br />
A tots els mencionats els demano comprensió amb la meva "boutade" d'avuí, si he fet conya és perqué estic convençut de que vostès tenen controlada la seva medicació. A qui voldria demanar disculpes si he ofès és a tothom qui pateixi, hagi patit o tingui cap persona propera amb alguna malaltia d'aquest tipus. Espero que em comprenguin.<br />
<br />
Salut! (mental per tots)Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-53624608499452088692010-01-13T12:09:00.005+01:002010-01-13T17:03:00.016+01:00Es pot viure desconnectatSí amics, no passa res. Al principi apareixen certs símptomes d'angoixa, uns lleugers picors, la necessitat de clicar a algun lloc ... Però després tot va passant, comences a llegir fent servir el paper i recordes el gest de llepar-te una mica la punteta dels dits perquè les pàgines s'enganxin i poder-las anar passant amb facilitat. No m'ha passat res a la connexió, ha estat voluntari.<br />
He de reconèixer que de tant en tant feia unes visites als llocs habituals però res ens motivava prou com per moure'ns del nostre cau, carregar la Thompson, revisar el Ford, muntar els explosius... Quina mandra! A més a més el cop nadalenc que vàrem fer a un famós establiment del carrer Ganduixer ens havia deixat el rebost ple com un ou. I tot era llegir i menjar delicatessen, m'estic posant com un bacó!<br />
Però això que he vist no m'ha agradat gens. Els nostres socis de la Unitat de Vigilància han estat amenaçats per l'australophitecus oficial de Talibània: Octavius Neardenthalensis. En Damien ha ficat el nas un altre cop a la dictadura en fucsia i negre i li han volgut trencar. Aquest senyor gran, el tal Octavi, diu que ja ha fitxat l'espia. Com volguent dir que ja sap on trobar-lo físicament. Segur que en Boris i companyia estan molt neguitosos, em sembla que no poden dormir de la por que tenen. Bé, ja saben a qui trucar però crec que puc estar ben tranquil. El Philip Marlowe de Can Sostres va molt perdut, el treus de les investigacions de banyes i de baixes laborals sospitoses i et queda un sortit, client de l'ofici més antic i consumidor de productes Pfizer.<br />
Que vingui!Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-5317948424176175572009-12-28T19:33:00.001+01:002009-12-28T20:16:19.148+01:00Danke schönHa estat un bon nadal al Cau. Els últims cops havien estat molt rendibles i amb la Bonnie no ens hem estat de res. Ostres, gambes d'Arenys, foie, pernil d'aglà i la famosa sopa de galets de la senyora Parker, la mare de la meva sòcia, tot banyat amb Finca Garbet 2004 del nostre Empordà, del de dalt de tot. Les ostres i les postres amb Juvé i Camps. Tot això robat de certa botiga de la plaça de Sant Gregori Taumaturg, qualitat excel·lent.<br />
Amb els regals també vaques grasses: detonadors i goma2 israelians per la Bonnie, una vaixella de Limoges per Miss Parker i el carburador de competició pel meu V8. Ja l'he muntat, brutal! Però els millors són els regals inesperats. El nostre Amic Invisible (no em direu que no està ben trobat això) ens ha fitxat per fi.<br />
Ens té ben clissats l'espia blocaire, ell és un gran observador i nosaltres no ens sabem estar callats. La veritat és que el que no sap tenir la boca i la Tompson en silenci sóc jo, la Bonnie ha arribat a assaltar bancs armada amb un somriure. I així de bloc en bloc, de polèmica en polèmica ens ha anat fent l'anàlisi.<br />
I què puc dir? Que ens deixa molt bé, que ens estima. Quines paraules de dir en un món d'espies, atracaments, testosterona nacionalista i relacions virtuals! Però és que nosaltres també ens l'estimem, en Damien. La fórmula és molt simple: admiració + respecte + humor<br />
Però com diria en Monegal: -Ah! La mossegada. No s'ha pogut estar d'estirar-nos les orelles per la nostra baixa productivitat i un altre cop té raó. Escrivim molt poc sovint i en som conscients. Tinc un sac d'excuses però no les faré servir. No hi ha justificacions que valguin, si l'actualitat de la blocosfera no ens motiva a escriure hem de començar a aportar, a dir-hi la nostra, però això ens exposa més del que és recomanable per a uns bandits.<br />
Començarem per respondre al nostre admirat Criteri sobre la qüestió de l'independentisme no-nacionalista. No hem dit que no fossim catalanistes, encara que nosaltres preferim dir catalans, el que hem dit és que no som nacionalistes. Entenent com a nacionalista aquell que creu que la seva pàtria és millor que les altres, que ha estat escollida per una força superior per a no-se-sap-què. Catalunya no és millor que cap altre lloc i hi ha un percentatge de gentola i d'imbècils similar a qualsevol país del nostre entorn. Llavors, per què som independentistes? Raons històriques? N'hi ha però tampoc ens importen gaire. Raons econòmiques? Home, una miqueta més, no estaria malament que decidíssim des de més aprop amb qui i com volem ser solidaris però tampoc ens treu la son això. Raons sentimentals? Som diferents, ho creiem de veritat. Fixeu-vos que no hem dit millors, hem dit diferents. Fins i tot els qui viuen a Catalunya en castellà, miren teles dels "altres límits" i voten partits amb P al principi són diferents dels seus cosins del "pueblo". Quan arriben allà són "los catalanes" i han d'aguantar conyes i el que no són conyes, es veuen a ells mateixos defensant coses que mai haurien pensat que defensarien. Perquè l'anti-catalanisme és l'argamassa que aglutina Espanya. Perquè Catalunya i Barcelona tenen aquesta dèria de liderar, d'aparèixer, de remenar la cua. I això sempre serà així i a Madrid mai li agradarà, mai acceptarà ser Washington i que Barcelona sigui Nova York. Perque no ens estimen. (Què sentimental està quedant tot això, no em feu cas. És nadal.)<br />
Procurarem treballar més. Gràcies un altre cop.<br />
Salut i bon any a tots.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-12376066651324759712009-12-18T14:00:00.007+01:002009-12-23T12:52:15.375+01:00"Renacimiento" rima amb "Alzamiento" i amb "Movimiento"Seré breu, hem de sortir cap a Madrid a fer uns atracaments i de pas veure alguns amics de la Villa y Corte. Madrid mola bastant, sobretot per sortir de festa. No faré cap comentari més, les provocacions barroeres les deixo per un altre. Per cert, és una bona idea aixó que fa el Noctas d'escriure un post i al dia seguent el contrari. Així pots escriure un post cada dia però només has de tenir una idea cada dos.<br />
<br />
He tingut una "bronca" amb un blocaire i el que em sap més greu és que ha sigut a casa de l'U.Q.V. I'm sorry. El meu contrincant ha estat el jose (si, amb minúscula, no és cosa meva). Aquest personatge té un bloc que es diu Renacimiento i que dedica a promulgar la regeneració d'Espanya com l'Apañó (que per cert és el seu únic seguidor i soci en diverses polèmiques internàutiques). Per a aquest ítem regeneració vol dir reafirmació en el cristianisme d'Europa, abolició de l'abort, control de tot alló que faci cert olor a musulmà i retorn a la pedagogia de biblia i mastegot. Regeneració? Regresió diria jo.<br />
El més curiòs de tot és que m'acusa de voler exterminar el disident, em fica en el calaix dels independentistes nacionalistes identitaris i excloents. Però qué estic fent malament en aquest bloc perqué em malinterpreti així? Jo que creia que estava quedant clar que la nostra intenció era acusar els puristes de les esències pàtries, i resulta que no. I va un que té com a únic amic el de la bandera de la gallina i m'acusa de voler ficar-lo en una "checa" o alguna cosa pitjor!<br />
D'acord que un comentarista anomenat Bartolome va cometre l'error de posar el nom i cognoms del jose que havia trobat facilment a algun lloc, però també és cert que va trigar minuts en retirar el seu missatge en adonar-se de la bestiesa. El pobre Bartolome ja s'ha encarregat de deixar-li clar que no té cap intenció de depurar ningú peró el jose, que deu ser un conspiranoic tipus Pedro J, continúa fent-se la víctima. De seguida ha passat a fer servir el "vosotros" com si ens truquèssim per oquestrar un estratègia conjunta entre tots contra els "librepensadores" com ell i el falangista filòsof. No patiu, en la meva Catalunya ideal hi podrieu continuar vessant la vostra bilis lliurement.<br />
Però el mes curiòs de tot són els aires que s'hi dóna. Com pot ser tant maldestre amb les paraules i alhora creure's un Góngora del segle XXI? El jose s'agrada, es llegeix i es posa "cachondo", prova de fer servir la paraula més culta, el mot més antic, l'estructura més grandiloqüent. Però naufraga en el seu intent, les idees es perden en un mar de referències vagues a filòsofs i pensadors sense concretar, les frases, massa llargues i mal puntuades, tenen errades en la coincidència de génere i nombre entre el subjecte i el verb. Jo torno a reconèixer que escric fatal, aquest bloc està ple de faltes i errades fins que la Bonnie té un moment per corregir-les, però tambè torno a dir que llegeixo bastant bé i el castellà, com a xarnego llicenciat en filologia hispànica, el domino força.<br />
Li diria al jose que no s'encengués tant, que provi de no acusar els altres d'alló que només existeix dins del seu caparró i, sobre tot, que escrigui més senzillet. Frases curtes, idees concretes, sobreentesos els justos. Va, que pots millorar!Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com16tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-80786923095871228232009-12-10T17:56:00.001+01:002009-12-11T13:20:35.525+01:00De caïnitisme i el Nuremberg catalàSí, d'acord. El títol és una mica pretensiós, però ja que fem olor de pòlvora i roda cremada hem de fer-nos els fins en algun moment. Caïnitisme (quina paraulota) és el que practiquen les grans patums de la frivolitat literària catalana, s'estimen i s'odien a parts iguals. Ara et convido a escriure al meu bloc, ara te'n vas i ens diem el nom del porc en públic i negre sobre blanc. Ara ens reconciliem, però cadascú a casa seva i ens fem tota quanta felació ens vingui de gust davant de tothom (he tornat a fer servir "tota quanta" no ho he pogut evitar). Però arribàren temps difícils i al Sostres el van fer fora de l'Avuí. El seu amic i Heroi d'ell mateix, lluny, a Londres, aprenent anglès (perdó, perfeccionant-lo, evidentment una llumenera com el Vila ja fa molts anys que domina una llengua tan important com l'anglès). I davant d'aquestes penalitats i amb els convidadors a la presó, el Sostres escoltà els cants de sirena de l'Espadi Arcada i començà la seva colaboració a l'espanyolíssim Factual. Més problemes, ara li tocava explicar als habitants de Talibània la polèmica decissió de tornar a escriure en la llengua dels pobres i a molts d'ells cap justificació els semblaria prou. Un post, i un altre, i un altre però la llista de talibanets indignats creixia i només li va faltar al Salvador que el seu amic, el seu germà, li adrecés una carta pública retreient-li l'ús de la llengua de Cervantes (bé, hi ha certa polèmica amb aixó, potser Cervantes era en realitat Sirvent i era un valencià que entre orxata i orxata escrivia grans obres en llengua castellana. Ara, després de saber que Colom era català qualsevol cosa és posible). He de dir que la carta del Vila em va semblar educada, sé que hi havien punyalades ocultes, però eren això, ocultes. Educada? Sí. Encertada? No tant. No tant perquè al cap i a la fí el retret principal no era escriure a un mitjà amb un director i una línia editorial clarament contraria al sobiranisme que els dos amics defensen. El retret principal era per fer servir el castellà! Quina culpa tindran les llengues de res?<br />
La resposta del Ayatolà, com sempre, excessiva, barruera, baixa, covarda. Sí, covarda, perquè posar per devant la mare -A mi m'és igual que m'insultis, jo ho puc aguantar tot, però la meva mare que tan bé t'ha tractat i tu la menysprees- és tan mesquí. Un absurd relat sobre una cabra, amb tota la mala llet del món perquè la cabra ha sigut sempre per ells la metàfora d'Espanya, repetitiu, ple d'errades teclejant, canvis de gènere injustificats, avorrit, fet sense cura. Tot i així els talibanets més incondicionals el van aplaudir i elogiar, bé, ja sabem que l'absència de criteri és un criteri.<br />
I el Desmunta-mites que contraataca, li diu cabró i en un atac d'egomania penja una versió de One cantada i tocada per ell mateix. Quin home més complet, un renaixentista, un Leonardo nostrat que t'escriu un llibre o et canta un hit. Fem la critica musical, llauna insufrible típica de cantautoret frustrat de locals com el Mediterraneo o el 37 grados. Llocs coneguts per la succesió de clons que surten a l'escenari amb la intenció d'avorrir-te fins que t'adormis. Prescindible.<br />
I el Salvador de sobte que diu que com pot la gent pensar que la cabra era el Vila. De cap manera, el relat de la cabra era només un exercici literari, realisme màgic va atrevir-se a dir. Deu ser molt difícil seguir la fe talibana, demana incondicionalitat i aguantar que de tant en tant et tractin com a un imbècil.<br />
Però no tot han sigut guerres civils, per fi una bona notícia pels liberals, la llibertat sota fiança del Macià Alavedra i del Lluis Prenafeta. Ells s'ho han pres com una declaració d'inocència i han començat a amenaçar a tort i a dret. Hi ha una gran dosi de manipulació en tot aixó, el Sostres sap perfectament que aquests "prohoms" són pendents de judici i que tots els indicis fan pensar que seran declarats culpables en el seu moment, però tota aquesta confusió ja li va bé per excitar les seves masses. Tan excitats, tan arrauxats que ja pensen en judicis sumaríssims quan assolim la independència. Volen fer el Nuremberg català i netejar el país d'indesitjables, no saben si el judici contra els unionistes i tot sospitós d' afiliació esquerranosa el faran a l'Empordà, casa seva segons l'articulista sibarita, o a casa dels botiflers, el Baix Llobregat. No sé a quin poble de l'Empordà els volen a aquests per res més que per deixar-se els diners, tret de Begur o qualsevol urbanització plena de Camacus de Can Fanga.<br />
És per tot això que la tasca de la Unitat de Vigilància ha esdevingut imprescindible, no podem defallir perqué si la independència la lideren aquests elements hauré de decidir on emigro.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1547190734893781342.post-32391374522893969682009-12-03T18:26:00.014+01:002009-12-03T20:56:42.363+01:00L'efecte PolòniaAl principi als polítics no els feia gens de gràcia ser imitats o parodiats. A la televisió <a href="http://www.youtube.com/watch?v=KHUd_kBGXLw&feature=related">Pedro Ruiz</a> va ser el primer que es va endinsar en aquest camp, amb una tradició molt gran dins les democràcies europees. A Espanya, fer conya sobre els responsables del règim va estar prohibit per motius obvis, però un cop mort Paco van començar a sortir uns quants semanaris satírics com El Jueves o, fins i tot abans, com El Papus. Massa d'hora, l'extrema dreta els va assetjar i fins i tot va atemptar contra ells.<br />
<br />
No va ser fins l'arribada de <a href="http://www.youtube.com/watch?v=7uxHIs6smwg">Las Noticias del Guiñol</a>, la versió castissa del Spiting Image de la BBC, que els polítics no hi van veure els avantatges que els proporcionava ser imitats. La presència constant a les pantalles i la humanització d'uns personatges que sempre sortien fent declaracions avorridíssimes o discutint a l'arena política n'eren unes. Fins i tot, si es prenien la paròdia amb humor i feien un <i>cameo</i> amb el seu alter ego de làtex, aconseguien cert rèdit electoral.<br />
<br />
A casa nostra s'ha anomenat a aquest fenòmen "l'efecte <a href="http://www.youtube.com/watch?v=LrJtUevEZDw">Polònia</a>". Si no surts al programa del Toni Soler no ets ningú. Tenint en compte que és el programa més vist a Catalunya i que per molta gent, sobretot els més joves, és la seva única aproximació al món de la informació política, sembla evident que tothom vol tenir la seva pròpia imitació. Després vindran les petites polèmiques:-El meu candidat sembla un prepotent, -El meu un retardat, -El meu un pusil·lànime (home! És que amb el Saura no hi ha manera...). Però malgrat aquestes petites incomoditats tots prefereixen ser-hi.<br />
<br />
Amb això de les fitxes de l'<a href="http://unquevigila.blogspot.com/">U.Q.V</a>. acabarà passant el mateix. Qui vulgui ser considerat important a la blocosfera haurà de tenir el seu propi expedient a l'armari de l'espia blocaire. Jo ja he començat a pidolar la meva i el Ferran Caballero, amb la seva intel·ligència liberal, ha començat a agrair la seva. L'altre extrem va ser el Noctas que va fer una rebequeria de les seves, es veu que el va agafar amb el dia tonto, però crec que després va aparèixer el Jordi raonable i estic segur que es mira la fitxa amb apreci. Del "chusquero filòsof" ni en parlo, però què dir de la del Mulà de Can Semon... Quina precisió quirúrgica, quina riquesa argumental, quin fart de riure a la part final!<br />
<br />
Des d'aquí tornem a demanar humilment el nostre informe i ens posem a la seva disposició per a qualsevol feina. La Bonnie té una gran habilitat amb els explosius i jo faig estralls amb la meva Thompson. Potser som una mica sorollosos per feines d'espionatge però no dubti en trucar-nos si les coses van mal dades.<br />
<br />
Salut.Bonnie & Clydehttp://www.blogger.com/profile/16228137126049158180noreply@blogger.com5