dimarts, 29 de març de 2011

Debatent amb el Sr. Ferrancab

Moltíssimes gràcies per la resposta. Com que nosaltres també ens devem als nostres fans ens agradaria comentar algunes de les coses que vostè puntualitza.

Primer aclarir que en cap moment l'hem vist com un dels contertulians de la cadena del brau. Demano disculpes ja que segurament la confusió s'ha degut al meu maldestre ús de la llengua de l'heroi del Sr. Vila. La nostra introducció i les referències als engominats catalanòfobs d'Intereconomía només volien fer palesa la sobreexplotació que estan patint últimament les paraules "llibertat", "liberal" o "amant de la llibertat". Suposem que el seu amic Sostres, ara que sovinteja aquells ambients, li n'haurà explicat les diferències entre aquells "liberals" i vostès.

Sobre els "independentistes de tota la vida", lamentem que no hagi entès la caricatura i també lamentem que no tingui relació amb cap xirucaire pelut de Cardedeu, ja que n'hi ha que són molt bona gent. Suposem que aquests articulistes, polítics amb twitter i contertulians als que es refereix vostè (que ja ho haviem entès) en algun moment van ser joves, molts devien ser peluts i xirucaires i alguns devien fumar porros a casals independentistes d'arreu de Catalunya.

Sembla que vostè posa els "independentistes de tota la vida" tots al mateix sac, el sac dels arrauxats irreflexius que volen la independència per alguna mena de motiu étnic, de destí ineludible, de fe cega. Nega que entre ells pugui haver algú que hagués arribat a l'independentisme després de fer una anàlisi profunda, una projecció de futur i ja fa vint o trenta anys hagués vist que "la supervivència del poble català podria acabar necessitant de la independència", sense destins mitològics, per pur instint de supervivència. Resumint, que ja fa molt de temps que van arribar allà on l'expresident acaba d'arribar.

Sobre el concepte pujolià d'independència com a "únic camí disponible" només volíem aclarir que, de "disponible", hi ha el del Pais Valencià. Si el Sr. Pujol no el veu acceptable que sigui llavors més precís i digui: "únic camí acceptable".

"Tenint en compte com han anat i com estan anant les coses, el futur de Catalunya, mantenint la seva identitat, passa inevitablement per la independència". Ens preguntem si la afirmació atribuïda als "independentistes de tota la vida" fos així, seria "impròpia dels amants de la llibertat".

Convidrà amb nosaltres que seria impropi d'un amant de la democràcia i de l'estat de dret acusar un colectiu de lliberticida, més encara referint-se a un colectiu tan múltiple i divers, tan eteri, com "els independentistes de tota la vida", per unes idees atribuïdes hipotèticament i sense proves. Una cosa semblant a il·legalitzar un partit amb arguments del tipus: "Sí, els estatuts s'adapten a la llei de partits, però nosaltres sabem que menteixen. No condemnen la violència sincerament."

Res més, únicament tornar a agrair-li la deferència vers aquest modest bloc i convidar-lo a intervenir-hi quan ho consideri oportú.

Salut!

6 comentaris:

  1. Només per no haver d'esmerçar tant de temps llegint, debatent, marejant la perdiu...independència ara mateix.

    ResponElimina
  2. Totalmente de acuerdo con Criteri. El mejor argumento para la independencia es el de dejar de oir de una vez a los independentistas.

    ResponElimina
  3. Cialis

    Dopo le droghe come Viagra e Cialis ha rivoluzionato il trattamento di disfunzione sessuale maschio verso la fine degli anni 90, un turbine di neve dei test clinici sono stati condotti in donne nelle speranze che le droghe potrebbero fare lo stessi per fare rivivere l'azionamento di sesso diminuente della donna.

    http://www.medicinaligenerici.com/

    ResponElimina
  4. Como no deixis de tocar els collons a qui ja saps, t'enteraràs.

    ResponElimina
  5. M'enteraré??? I com m'enteraré? m'enviaras un burofax? Pfffff.

    ResponElimina
  6. Saps de que et parlo? Sí

    ResponElimina

Dispara!