Ja sé que nosaltres ens dediquem a l'assalt, a arribar, cridar que ens omplin la bossa i sortir cagant llets fent cridar les rodes del Ford. Entrar als blocs i disparar ràfegues amb la Thompson, fer mullader i alterar el personal és el nostre teòric "modus operandi" (encara que últimament semblem unes "sisters of mercy" comparats amb els novel·listes d'èxit i les florsquenofanolordurantlanit). Però tot bandit necessita el seu cau i alguns amagatalls on descansar i guarir-se les ferides mentre la pasma els busca. Nosaltres en tenim uns quants on ens hi apropem quan la vanitat i l'auto-fel·lació es converteixen en el "leit motive" de tot quant bloc es fa i es desfà a la blocosfera. (un altre cop sostrejant amb el "tot quant"). No afegiré en aquesta categoria el bloc de la Unitat de Vigilància perqué últimament s'ha transformat en el Colisseu de Roma i les batalles de gladiadors s'han posat molt de moda. Això no treu que continui sent un dels millors blocs que visitem, però no és pas un "locus amoenus" on seure a llegir poesia mentre sentim brollar una font i cantar els ocellets. Això m'ho admetreu.
En primer lloc parlarem de la Clidice i del seu deliciós bloc Un tel als ulls. Ella va ser la primera en fer-nos confiança i tant la Bonnie com jo li estem molt agraits però no només la visitem per això. I és que la Clidice és una persona de les que ens agraden, una PERSONA, cosa que encara que no us ho sembli és ben difícil de trobar. Ella actualitza sovint el seu bloc, de vegades només amb una idea, una foto, una poesia que l'ha fet pensar i que vol compartir amb nosaltres. No espereu del seu bloc uns jocs florals buits, encara que quan s'hi posa li surt una prosa molt àgil i entenedora, ella ens convida a pensar, a xerrar, a dialogar. Resumint, una crack que dedica part de la seva vida a una cosa amb tan mala premsa com la política municipal, demostrant-nos que no tots són iguals. Per sort encara hi ha gent que vol dedicar-se a treballar per a la ciutadania.
El bloc del que us parlaré ara ha estat un descobriment recent i ens ha entusiasmat. Tú y yo, contra mundum és la bitàcora de la Blanca Gª Manjón on ens delecta amb els seus coneixements històrics i amb el seu castellà. Que bé que escriu aquesta noia! Els seus posts tenen un rigor i una profunditat molt per sobre de la mitjana del que es veu per aquest Regne de les Mentides que és la xarxa. Bibliografies, links interessantisims per a un millor enteniment del tema principal de l'entrada i pes, auténtic pes és el que pots trobar a Ca la Blanca. Esperem que escrigui més sovint i que ens parli d'altres coses, coses que li passin o de com veu la situació actual. Ànims.
Això que fan els de Filosòficament és un servei, dedicar-se a recollir textos filosòfics i fins i tot fer la traducció al català dels que encara no la tenien és una feina impagable. Una cosa que vull destacar d'aquesta pàgina són els links que s'hi troben i la facilitat per trobar el que t'interessi gràcies a les etiquetes. El bloc ha quedat una mica recarregat per culpa d'això, però era inevitable quan va decidir ficar-hi tanta informació. Passin i busquin, és un lloc ple de racons interessants. Gràcies Sr. Palazzi.
Ara tothom dempeus perquè el senyor Gregorio Luri ha entrat a la sala. El café de Ocata és el Barça dels blocs i el seu autor és el Guardiola dels blocaires. Ara sí que estem parlant d'un ítem de veritable entitat. El profesor Luri, molts el coneixeu, és un dels pensadors més importants de casa nostra en la nostra opinió. Sembla mentida que tingui temps i ganes de compartir amb nosaltres una estona per penjar idees i reflexions, per convidar-nos a dir-hi la nostra i per respondre a tothom amablement. Per tots els que no l'heu descobert encara us recomano que no perdeu un minut més. Aquest bloc és im-pres-cin-di-ble. Una darrera cosa, per tots els "chusqueros" que pensen que tenen la solució final per a l'educació, vagin al Café de Ocata, seguin, escoltin i aprenguin.
Per últim el prat verd de La Vaca Sorda, encara que de tant en tant hi ha alguna batalla tipus Braveheart, normalment està net i s'hi respira un aire pur i fresc. A la Bonnie i a mi ens agrada córrer com la Heidi i en Pedro, acostar-nos a la vaca per darrere, com és sorda, i tirar-li de la cua. Ella es gira i fa -Muuuuuuuuu, treieu-vos la màscara que entre vosaltres i l'espia em teniu mosca ja! - Però nosaltres que no, que la vida clandestina necessita l'anonimat com ella un sonotone.
Salut a tots.
Israel nunca fue víctima
Fa 1 mes
Gràcies per les referències. Seguint la recomanació he passat pel café de Ocata l'he trobat prou interessant.
ResponEliminaCasualitat. Acabo de recomanar a UQV -abans de llegir-vos- que s'imposa una fitxa de Luri. No sé si és a instàncies meves que heu conegut Luri, però el fet és que vaig escriure que és el blog més assenyat, i ell la persona que em mereixeria més confiança per dur el país.
ResponEliminaFins fa poc -perdoneu l'automenció- tenia el privilegi que el seu llibre El Criteri perdut m'acompanyés encapçalant el ranking de El Criteri a Google -és més avall ara-.
Blogs interessants tots, pero destaco la interessant novetat de la joveneta del Mundum (?), que a sobre se la veu molt amable.
ups! (rubor) bé, no sé pas que dir-vos, gràcies i tot aquest tipus de coses i birres pagades :D
ResponEliminaei, que lo sepas, jo només miro blogs interessants ^^
Ostres, moltíssimes gràcies per la breu ressenya del meu blog. Em sap greu no escriure tan sovint com voldria. De fet, podria fer-ho cada dia però serien mini-entrades, i a mi m'agrada parlar de temes en profunditat i no escriure missatges quasi telegràfics. Ens llegim! :)
ResponEliminaGràcies per la part que em toca! Aquest blog (el vostre) em va entrar pels ulls, perquè la pel.lícula d'Arthur Penn em va fascinar quan la vaig veure de jovenet, fins el punt que Faye Dunaway es va convertir en una mena de musa inquietant per mi. Després em vaig enganxar als continguts i a l'ideari.. Això de Braveheart m'ha encantat, tinc una tendència innata a l'èpica!
ResponEliminaI ara una pregunta, és possible que des del Nadal estigueu una mica escèptics? Penseu que el caràcter hamletià no va gaire amb els atracadors..
Sr. Brian, no el perdi de vista! Li recomano que passi per youtube i el busqui. Li agradarà encara més.
ResponEliminaCasualitat, Sr. Criteri. Fa molt que el seguim, des d'abans del seu boom amb el llibre "L'escola contra el món", i coincidim amb vosté. Sens dubte li confiariem el ministeri d'educació de la nostra República ideal.
Clidice, Blanca i Jordi, gràcies les que tenen vostès. No ens deixin sense la seva feina.
Si que estem una mica escèptics, els inputs que ens arriben de l'actualitat no ens fan trempar gaire. Si la independència s'ha de començar a construir impedint l'empadronament d'inmigrants, votant a associacions-partits de nova creació amb tendència al messianisme, amb ERC més perduda que un submarinista a la Segarra, el PSC més PSOE que mai i Convergència jugant a fer la puta i la Ramoneta no anem bé. A tot això li sumes l'ambient carregadet dels blocs i dóna com per prendre's-ho amb distància.
-Assaltar o no assaltar, aquesta és la questió.
Bona selecció de blocs.
ResponEliminaA gaudir-ne, doncs, que és del que es tracta.
Salutacions.
T'has equivocat en una cosa. Però per a coneixer-la t'has de transformar
ResponEliminaEvocacions
Estan vostès invitats de per vida, amb barra lliure, al Cafè d'Ocata.
ResponEliminaei, agraït per la ressenya...tot i que s'hem fa una mica extrany que dos lladres es mostrin tan amistosos, estaran preparant una de grossa???
ResponEliminafelicitats per l'enginy i gràcies per l'alé.
ESCRIT PER UNALUNARARA AL BLOC DE U.Q.V.:
ResponEliminaDamien:
A propósito del justo trato que le dispensé al troll llamado jose, ¿entiendes ahora tu falta de perspectiva? ¿También vas a censurar a Brian, a Edurne Noel y a B&C? 27 comentarios de 68, si eso no es un pelma, imito sus mismos topicazos, el que venga detrás que arree y a quién Dios se la dé, san Pedro se la bendiga.
Y no te creas su despedida para nada. No tendrás esa suerte. Mañana vuelve con otra sarta de sandeces.
Te acompaño en el sentimiento.
Post Scriptum. Por supuesto, una Luna rara asoma como tan pronto se esconde, no fuera que los sabuesos comiencen a ladrar.
----------------------------------------------
Clyde:
Aquest escrit s’ha publicat aquesta matinada abans de les 3,-- h. L’he copiat al veure’l... i a dos quarts de deu el E.Q.V. ja l’havia esborrat.¿Qué en penseu de tot això? Voleu dir que el Damien no s’ho fa amb al José? o Tan egocentric es el noi?.
Jo ja he dit el que havia de dir.
ResponEliminaPer cert, recollirà vostè el guant que li ha llençat l'Evo, escriurà vosté un bloc i ens deixarà llegir-lo? exposi's
Edurne,
ResponEliminahace tres semanas visité el blog de UQV porque me parecía un lugar interesante con una idea original, sin embargo, el comportamiento de su administrador es bastante incoherente, como es propio de alguien que empieza en la blogosfera. Primero, piensan que un blog es un salón de té, como si los auténticos necesitaran una réplica virtual, que no es el caso. Así pues, el primer visitante, al punto que llega, se hace con los derechos adquiridos y la patente de corso para aleccionar al siguiente, como los célebres cogollos proustianos urdidos por el personaje de madame Verdurin.
Ahora bien, la decadente blogosfera actual, nada que ver tiene con la de hace diez años, cuando los pioneros eran en su mayoría del mundo de la edición. Y desde luego no es un salón de té ni una novela de Proust, aunque al principio los novatos así lo crean. Por el contrario, ahora cada blog se convierte en una casa del Gran Hermano, donde quien participa piensa en ser el más popular, aunque no aporte absolutamente nada al texto que debiera comentar, más que una andanada de tópicos.
Y este comentario hace mención al escrito de B&C que encabeza esta entrada, claro está. Yo mismo dejé un comentario sobre tu verano en el Kibutz donde abría interrogantes más que cerrarlos, resiguiendo de esta manera el espíritu crítico del escrito a comentar. ¿Qué pasó? Pues que tuve que recoger mis palabras discretamente por las mismas razones que tú mismo, B&C, comentaste ayer noche en UQV.
Ayer mismo le dejé una nota a UQV que Edurne ha recogido oportunamente aquí, antes que Damien la borrara, como tu mismo comentario para no avergonzarse más, porque, sostiene contra viento y marea, que yo debo de pedirle disculpas a "jose" por dedicarle una dosis de mi perspicacia como narrador, que se revela en el acierto de los adjetivos calificativos, unos cuantos plumazos, con que me zafé de su insidia, pues descalificarlo no sería otra cosa que caer en su mismo juego.
Molt breu: Edurne, unalunarara, perquè no obriu els vostres propis blocs? A partir d'aquí podríem començar a parlar.
ResponEliminaSr. Unalunarara, se intentó zafar, no sé si se Zafó(n) porque el individuo en cuestión era un defensa muy correoso, sin ningún talento pero insistente.
ResponEliminaAl voltant de la proliferació de blocs i el seu sentit la Bonnie em va fer una reflexió fa pocs dies: han de tenir una finalitat, una temàtica, una raó de ser. Ens vam decidir a obrir el bloc per fer el que diu el subtítol: assaltar la blocosfera, casualment dos dies després l'espia obria el seu bloc amb les interessants fitxes.
És cert el que dius al voltant del Gran Hermano però hi havia l'opció de no respondre. Nosaltres intentem dir alguna cosa quan tenim alguna cosa a dir.
Salut
Brian,
ResponEliminamás breve, si cabe, yo no necesito este tipo de publicidad porque mi obra ya es bastante elocuente de por sí. No tengo nada que demostrar. Desde mi posición, imagina, abrir un blog sería pura cacofonía. Pero nada me impide darme un paseo siempre con la máscara puesta, no fuera que los sabuesos acabaran por delatarme y me entregaran a la mistificación inagotable de los biógrafos.
B&C,
yo escribo que me zafé de su insidia [la del troll] porque el proceder de un narrador es siempre oblicuo, asentado en la justa proporción del logrado retrato, jamás en la ridícula confrontación porque no procede en la fluidez del relato, a menos que sea uno un demagogo a sueldo, que no es mi caso, sino el de Salvador Sostres, quien, por cierto, cada día se asemeja más a Eugeni d'Ors y menos a J. V. Foix.
Y estoy contigo cuando señalas la oportunidad de cualquier escritura, que acude siempre donde el tópico no se aventura, pues todo desafío engendra belleza.
Benvolgut Sr. Clyde:
ResponEliminaAbans que res, desitja'r-li que tingui la Thompson ben engreixada, segur que li fará molta falta, quan vingui en Frank A. Hamer. Mentrestant, d'on treu vostè que l'Evocacions m'hagi dit que obri -jo- un bloc?. Miri, Sr. Clyde, abans que el matin -en un "remake" barat de "regreso al futuro"-, li donc la possibilitat de que s'escapi a la seva propia mort. Aixó es bò oi? Doncs escolti... de la meva experiencia a U.Q.V. li puc dir que des de el primer jorn, vaig quedar enamorada de la lunarara i del margarito. Tots els altres, feiu pena, penita, pena. No era el cas del vigilant fins que va topar amb la lunarara, i el margarito que es van fotre un far de donar "candela" a tots els dropos i tots els "trolls" que voltaben per alli. ¿I tot per qué? doncs perque un pobrissó -en jose (en minúscula i sense accent)-, un carallot, un barrut, un cony de tarat, sense cap mena de vergonya, ni de seny, es va volguer fer l'amo del bloc -amb elk permís d'en Damien- davant de tots nosaltres prenen't-se per imbécils. La Lluna -com ja va dir en Margarito- que no era poca cosa es va emprenyar i l'hi va cantar "la canya" al barrut aquest... peró nois, va sortir el gran vigilant de la blogosfera i es va acabar el "broquil". La Luna s'en va anar a prendre pel cul i el Margarito sense esperar, fa fotre's-li un post memorable que no ha sigut. com els posts de la Luna, mai contestat. Per això sempre dic que sou uns rucs, tú inclós amic lladregot. Només que tú no ho ets tant com aquest malalt mental del Jose, o del Criteri, o aquest Evocaciones del que em parles i no conec. No oblidis benvolgut bandit, que jo no llegeixo bestiesses ni que l'es escrigui un professor, un mort de gana mestre de professio de SantaKo com diu ell -tot orgullós que és, ni que siguin de Deu baixat ara mateix del Cel. Parlar amb aquesta pùrria de gentola es com, -perdoneu-me pel ex-abrupte- cagar i passar-se la merda per la cara. Molt atentament. Edurne
Edurne, ha estat un error. Ha sigut en Brian qui li ha dit que escrigui un bloc. Dit això, si els seus comentaris segueixen per aquest camí i amb aquest baix nivell de contingut i forma (les faltes que fa vostè són espectaculars, semblen intencionades) no dubtaré ni un segon en eliminar-los.
ResponEliminaShalom
La categoria de la persona, Edurne, no la doines tu ni la luna per molta obra que tingui. Si, en canvi, la mostres, la categoria, a més a més de amb el teu escrit, amb les teves incorreccions, ja que ni em dic Evocaciones, ni sóc mestre, ni em moro de gana, cosa que, per altra banda, no seria gens recriminable. Els blogs poden o no ser un cafè, però el Gran Hermano ja el poseu uns altres. Queda clar la teva teva gran obra no ets tu. Però paga la pena que comenceu a fer l'esforç. Ho sento Clyde, perquè el teu blog es mereix un nivell un xic més alt.
ResponEliminaQuerido unalunarara, Schopenhauer escribía en uno de sus aforismos sobre la sabiduría de la vida, "Eudemonologia= -Parerga und Paralipomena- que no hay que ser falsamente modesto cuando concurren las virtudes que le hacen a uno superior. Eso que, en principio, parece tan sencillo nunca lo he visto plasmado en la realidad. Las masas -iba a decir, la gente- odian al "diferente" y como tanto, el amor como el odio practican una sana vecindad, igual le trituran a uno que, le encumbran otras veces, hasta someterse ciegamente a sus designios. A ti y a Margarito os tocó bailar con la más fea en el bloc del espía. Es rencoroso, como la mayoria de personas que visitan su bloc, y no siente ninguna simpatía por quienes podrían desde un nivel similar entablar un ameno y sustancioso díálogo.
ResponEliminaYo también procedo del campo de la edición. Trabajé a la sombra de Mario Lacruz y de las familias Plaza y Barral. Tengo las nalgas curtidas en mil y una batallas literarias y algo he aprendido de la vida. Así que aparte de darte la razón en casi todos los aspectos que mencionas, tienes en mi, a una espadachín dispuesta a la brega. Saludos y ¡hasta pronto!
Gracias sinceras Clyde, por permitir comunicarme con la luna.
Així va la lectura!
ResponEliminaDeus meus, En qué hem fallat!
ResponEliminaTinc la impressió que a part de cagar-s'hi, potser algú s'ens pixa a sobre -feu segones i terceres lectures- Si algú vol que "por ay" escriguin molts Plas ho té negre.
Òbviament no és una bandarra la que escriu. Ho diuen les seves dues deconstruccions: Neus Noel: NOEL ÉS UN... / ES UN LEÓN.
Espero conèixer-li alguna opinió més a part de, perdó, volia dir alguna opinió -a banda insultar-.
Bé, potser és millor no conèixer-li res.
Evocacions,
ResponEliminaen lo que respecta a las alusiones que haces de mi comentario, como no podía ser de otra manera, supongo que por mero enardecimiento, no guardas coherencia en la argumentación ni fidelidad a la cita, cosas de las cuales habrías de considerar, para contribuir, tú también, a subir la altura intelectual de este blog que nos cobija.
Ahora bien, con el debido respeto y descontando la venia de B&C, me gustaría averiguar qué pretendes decirme con semejante anacoluto: "Queda clar la teva teva gran obra no ets tu." Como espero una respuesta sincera y sin estridencias, ni tampoco amplificada hasta la aberración para conseguir el aplauso de la audiencia, te invito a que escribas al siguiente correo: unalunarara@gmail.com
Edurne,
ResponEliminate hago extensiva la invitación a escribir a mi correo, más que nada para honrar el buen ambiente de este blog, ahora que UQV acaba de aprender a editar los comentarios, supongo para evitar que lo pongan en evidencia, tal como hice esta madrugada. No se merecía menos.
Mira tu ets un o una super intel.lectual (en insults, certament, la primera) d'alçada enorme. I jo, pobre de mi, que t'haig d'explicar? Tu dones la cara, i jo t'envio un missatge. Tu fas suposicions, que són gratis, i prou. Tindries dos minuts en una classe. Per tant, a l'obra, a la teva, que has de ser tu... si ja no és tard
ResponEliminaEvocacions
Clyde:
ResponEliminaEn Sócrates jo el vaig veure jugar amb la Fiorentina a Perugia quan a Perugia jugaba en Paolo Rossi a qui per cert vaig coneiser. En Sócrates era un paio alt i prim amb el cabell tipus "afro". Era brasiler i va jugar la final del mundial d'Espanya que va perdre Brasil contra Italia. Portava bigotet i tenia un bony a l'esperó que feia servir per fer un gols sensacionals. Era migcampista.
Abusant de la teva hospitalitat, Clyde (no tens cap obligació de posar el teu bloc a disposició d'altres assaltadors), voldria respondre en unalunarara (i, si se'n sent concernit, l'Edurne).
ResponEliminaNo es una qüestió d'anar, o no, amb "la máscara puesta", a mi se'm ben refot qui sigui vostè, de la mateixa manera que el fet de que jo digui ser en Brian, la Montserrat o el Ramon, resident a Manresa o Boston, o de 30 o 60 anys, es del tot irrellevant. El fet rellevant es que mantinc un bloc estable (des de fa 5 anys), on exposo les meves opinions i respecto les dels demés (mai he esborrat cap comentari excepte SPAM i trolls).
Però això exigeix reciprocitat. ¿Per quins set sous hauria d'acceptar que vostè entri i surti de casa meva, escrigui o esborri a plaer -i al damunt insulti els meus hostes- sense ni tan sols saber on viu ni quina careta porta en cada moment?.
Brian,
ResponEliminacuando eres un personaje anónimo, en efecto, lo único relevante es lo que haces. Pero no es mi caso, por lo tanto, la lógica de tu argumento no funciona conmigo. Y puedo demostrártelo con tus propias palabras, a mayor abundamiento, porque se da el caso que precisamente tú eres quien aventuró en UQV sobre mi identidad.
De otra parte, no deja de sorprenderme esta idea un tanto trasnochada de un blog como si fuera la casa de alguien. ¡Eso es ponerle puertas al campo! Por si has perdido el norte, el objeto que se persigue publicando en cualquier soporte es que perfectos desconocidos tengan la generosidad de leerte; y el acierto en comentarte, dado el caso, ciñéndose siempre al tema expuesto.
Finalmente, puntualizo yo no uso esta máscara para pasar a cuchillo a otros comentaristas, salvo que sean tan osados como para buscar repetidamente pendencia, como tú mismo has señalado alguna vez que otra, no me lo niegues, con respecto al insufrible pelma, que a estas horas sigue dando la vara en UQV, una vez más.
Yo me limité a poner un nombre al juego de adivinanzas que había montado UQV. No tengo ni idea sobre lo acertado, o no, de sus pesquisas. (He insisto en tampoco me importa; no entiendo este juego de amagar y no dar).
ResponEliminaEts un covard Brian... ¡llences la pedra i amagues la mà!... com l'Evo.cuinetes.
ResponEliminaLa Luna t'ha fotut els morros bermells... hehehe.
ResponEliminaQuerida Luna estoy adecentando mi propio
ResponEliminae-mail, como cuando vienen visitas inesperadas...¡a tal señor, tal honor! En cuanto haya terminado, me pondré en contacto con vos.
Edurne, l'evo.cuinetes té mil vegades (sóc de lletres i potser en quedo curt) més educació que tu ( i tot i tenir-ne, moltyes menys faltes d'ortografia). Quan facis l'ESO, truca, que t'ajudaré. Toma pedra i toma mà. Ara, sigues respectuosa, fes-lo per tu.
ResponEliminaEl teu servidor i cuinador Evo
Per cert, Suposo que a l'editorial eres la correctara d'estil, no?
ResponEliminaUna altra pedra, amb mà