dilluns, 25 de gener de 2010

"Más vale caer en gracia..."

L'última entrada va ser massa subtil, veig que la idea no va arribar com jo pretenia. Potser la meva intenció de no generar una absurda guerra amb el seu interminable reguitzell de comentaris amb l'inefable cervellet blau va impedir-me ser més directe. Però avuí anirem al gra, ras i curt. Sembla que hi ha un que té barra lliure per saltar-se la medicació, insultar a tort i a dret (sí U.Q.V., el més pretenciós dels Pepes que volta per la xarxa insulta encara que a tu et faci gràcia ell i no te'n faci tanta uns altres), i inundar els blocs de la seva maldestra xerrameca.
No volíem, com vàrem dir, acarnissar-nos amb qui no sabem si està carregant la seva família amb les despeses d'una teràpia. Però com sembla que Elfatxaquenosabiaquehoera es permet el luxe de riure's dels altres i sembla que tots heu decidit riure-li les gràcies, ara direm la nostra. Per ser mordaç s'ha de tenir talent, cert art. Tot intent de mordacitat infructuós es converteix en un mer insult vulgar i barroer. Alguns heu decidit llegir certs comentaris afegint-hi un to jocós que no és deduïble del comentari en ell mateix i no afegir el mateix to en uns altres.
Ja ho deia la meva àvia: "Más vale caer en gracia que ser gracioso"

4 comentaris:

  1. Aiii, que jo aquesta estirada d'orelles ja me l'esperava... Ja us veia una mica seriosos i una mica contrariats, i intuïa que la cosa anava per aquí.
    A veure, em justifico i no em sap greu fer-ho amb vosaltres.
    Entenc que ser eqüànim potser a vegades em costa, però en el cas Lunarara el que de debò em va fer prendre la decisió va ser sobretot la frescura amb què deia que utilitzava el meu bloc. Allò de "poder fer aquí el que no puc fer a la vida real" em va semblar molt barrut. Vaig pensar que era problema seu, si no sap fer, com el Fernando Fernán Gómez, aquell del "¡¡Váyase usted a la mieeerda!! O fer-ho al seu propi bloc, perquè no? Més que res, les ganes que demostrava de no fer punyetero cas del que se li deia i seguir tirant pel dret. En qualsevol cas, podia intentar discutir alguna cosa, però a ell no li interessava. El dia següent aparegué tant ample comentant com si allà no hagués passat res. És opinable què fan uns i què fan els altres, però a mi em va semblar objectivament fora de lloc el seu comentari desqualificador.
    En fi, tot són apreciacions, i això que dieu ho rebo amb tot el respecte.
    Sabeu que a U.Q.V. hi teniu casa vostra, malgrat tot.
    Salut.

    ResponSuprimeix
  2. Cadascú fa fora de casa seva a qui li ve de gust, i nosaltres ens reservem el dret de fer-ho (i tinc la intuició de que no trigarem gaire a exercir-lo). Però detectem una incomprensible tolerància cap a cert individu que només s'explica per dos motius: afinitat ideològica o prudència sanitaria. Si el motiu és el segon el meu post anterior va arribar tard i vosaltres ja us havieu adonat de la gravetat del cas. En tot cas us diria que no hi ha prou no discutint-se amb el malalt, tampoc s'han de reforçar els seus deliris.
    Salut.

    ResponSuprimeix
  3. Also mea culpa. Pateixo del mateix que l'Ote, jo potser més , que és la paciència dilatada, i en el meu cas gust per l'heterodòxia, però és cert que hi ha límits. Hi ha una altra raó que ja explicaré.

    ResponSuprimeix
  4. Ah, fóreu tant subtils que ni l'esmentàreu!
    Temo un ennegriment ;(

    ResponSuprimeix

Dispara!