dijous, 21 de gener de 2010

Blocaires i malalties mentals

"Deciamos ayer, ..."

No us enganyaré, el nostre silenci no ha estat ni per motius lúdics ni per motius laborals (si és que d'això que fem se'n pot dir treballar). Hem estat a punt de deixar-ho córrer. El circ de vanitats que és això de la blocosfera sen's ha mostrat amb tota la seva cruesa ara que en formem part i a mi m'ha causat un rar estat mental. L'ataràxia s'ha apoderat de mi i no m'ha deixat fer res. Amics blocaires, m'heu avorrit molt últimament. Però molt, de veritat.

És clar, aquesta abúlia m'ha fet planejar-me les coses d'una altra manera, a mirar els blocs des d'una altra perspectiva. I com que jo estava en aquell estat que podríem definir de depressió, he començat veure-ho tot com si fos el doctor House. Veia símptomes de malalties mentals a tot arreu. Megalomaníacs a dojo amb el Sostres davant de tots. La personalitat clarament maníaco-depressiva del Vila. La paranoia d'Un que Vigila, amb els seus misteris, les seves gabardines, sempre en la penombra. L'obssessió compulsiva del senyor Criteri amb el seu idolatrat Balmes. La doble personalitat del Noctas, avuí soc independentista, demà deixo d'escriure en català per uns motius molt consistents, pfff huaaaaaaa!!! (això últim s'ha de llegir com el Cuyff i el Reixac del Crackòvia). Seguim, no és anorèxia el que pateix La Vaca Sorda? D'acord, no hi sent gaire, però no està pas tan grassa. I l'Apañó? Això que veu, Espanyes trencant-se, Catalunyes que persegueixen els pobres castellano-parlants i els tanquen en "checas". No és això esquizofrènia?

Espero que ningú s'ofengui amb el paràgraf anterior, ha estat un mer "divertimento". Però, conyes a part, i després d'observar les polèmiques que es generen gairebé a tot arreu en algún moment, m'ha preocupat pensar que potser qualsevol de nosaltres s'ha enfrontat dialècticament amb algú que pateix algun transtorn greu. Sense saber que davant teu hi ha una persona que no està en ple ús de les seves facultats pots arribar a deixar anar tota la cavalleria i engegar en orris mesos de teràpia.

Com bé apuntava en Brian al bloc d'U.Q.V., hi ha una discussió pendent sobre la proliferació de blocs, la seva finalitat, la utilitat o l'enriquiment personal que en treiem. Si és que en treiem cap.

A tots els mencionats els demano comprensió amb la meva "boutade" d'avuí, si he fet conya és perqué estic convençut de que vostès tenen controlada la seva medicació. A qui voldria demanar disculpes si he ofès és a tothom qui pateixi, hagi patit o tingui cap persona propera amb alguna malaltia d'aquest tipus. Espero que em comprenguin.

Salut! (mental per tots)

8 comentaris:

  1. Què? buscant brega, com sempre? Si no anessiu armates, ja veuríeu.
    (about Balmes) No cal ser redundant, amb un epítet n'hi havia prou. I tampoc n'hi ha per a tant, crec que encara és poc :(

    Per cert, què se suposa que ha de fer un blogaire per a què no el considereu avorrit? -òbviament demano que contesteu en general-

    ResponSuprimeix
  2. ui! per la xarxa hi ha molt mal medicat, i medicada, incontrolats ^^

    ResponSuprimeix
  3. Sr. Criteri, vostè mai és avorrit. Un pèl caòtic però mai avorrit.
    Suposo que això de l'avorriment era més aviat culpa meva.
    Salut.

    ResponSuprimeix
  4. Jo m'ho he pres la mar de bé. Crec que afines.
    M'apunto al debat d'en Brian, que pot ser saníssim.
    Salut

    ResponSuprimeix
  5. Pel que fa a la vaca, molt sovint som els mateixos pastors els que la veiem massa prima, però no és una vaca d'engreix, ni lletera, així que tant li fa.. vull dir, això dels blocs, a mi el que em sorprèn no és tant que n'hi hagi tants, sinó que molts siguin tan llegits! Això suposa si més no una oceànica pèrdua de temps (clar que si hem de mirar la tele..). En fi, suposo que tu i en Damien teniu raó. Però què en faríem de tanta vanitat amagada dins dels respectius armaris? Tampoc no porto gens bé això de l'anonimat, com diu la meva amiga Irma "em pertorba", però suposo que pertanyo a una altra època..

    ResponSuprimeix
  6. No m'ho he près malament, efectivament: pel caòtic i obssessiu. Hi torno perquè m'he adonat que tinc penjat això a la barra del blog: Arriba un temps que els homes es tornaran bojos i el que no s'hi torni serà tingut com a tal . (Abba Antonio -citat des de Bose-)

    Debat blogs: ha de ser interessant i convenient, però no ens desperdiguem!. Un valent que fagi l'entrada, digui que la fa i ens avisi.

    ResponSuprimeix
  7. Entesos, per mi que no quedi, en quan tingui un moment engego el ventilador i allà pel·lícules (de lladres i serenos o de nius de cu-cut). Marchando una de terapia de grupo:

    -hermanus, soy el Brian
    -(tots a cor) hoola Briann...
    -yo tambien tengu un bloc, i a ratus escribo en castellano i a ratus en catalán
    -tranquilo hermano Brian, todos somos un pocu esquisofrenicus...
    -Ufff, quin aliviu...

    ResponSuprimeix
  8. Crec que la profusió de blocs es deu a una incontinència lligada a la nostra condició de zoon politikon. Estic d'acord amb en Jordi en relació amb el tema de les màscares. Sóc reticent a debatre res amb gent que es tapa la cara. No ho puc evitar.

    ResponSuprimeix

Dispara!