De caïnitisme i el Nuremberg català

Sí, d'acord. El títol és una mica pretensiós, però ja que fem olor de pòlvora i roda cremada hem de fer-nos els fins en algun moment. Caïnitisme (quina paraulota) és el que practiquen les grans patums de la frivolitat literària catalana, s'estimen i s'odien a parts iguals. Ara et convido a escriure al meu bloc, ara te'n vas i ens diem el nom del porc en públic i negre sobre blanc. Ara ens reconciliem, però cadascú a casa seva i ens fem tota quanta felació ens vingui de gust davant de tothom (he tornat a fer servir "tota quanta" no ho he pogut evitar). Però arribàren temps difícils i al Sostres el van fer fora de l'Avuí. El seu amic i Heroi d'ell mateix, lluny, a Londres, aprenent anglès (perdó, perfeccionant-lo, evidentment una llumenera com el Vila ja fa molts anys que domina una llengua tan important com l'anglès). I davant d'aquestes penalitats i amb els convidadors a la presó, el Sostres escoltà els cants de sirena de l'Espadi Arcada i començà la seva colaboració a l'espanyolíssim Factual. Més problemes, ara li tocava explicar als habitants de Talibània la polèmica decissió de tornar a escriure en la llengua dels pobres i a molts d'ells cap justificació els semblaria prou. Un post, i un altre, i un altre però la llista de talibanets indignats creixia i només li va faltar al Salvador que el seu amic, el seu germà, li adrecés una carta pública retreient-li l'ús de la llengua de Cervantes (bé, hi ha certa polèmica amb aixó, potser Cervantes era en realitat Sirvent i era un valencià que entre orxata i orxata escrivia grans obres en llengua castellana. Ara, després de saber que Colom era català qualsevol cosa és posible). He de dir que la carta del Vila em va semblar educada, sé que hi havien punyalades ocultes, però eren això, ocultes. Educada? Sí. Encertada? No tant. No tant perquè al cap i a la fí el retret principal no era escriure a un mitjà amb un director i una línia editorial clarament contraria al sobiranisme que els dos amics defensen. El retret principal era per fer servir el castellà! Quina culpa tindran les llengues de res?
La resposta del Ayatolà, com sempre, excessiva, barruera, baixa, covarda. Sí, covarda, perquè posar per devant la mare -A mi m'és igual que m'insultis, jo ho puc aguantar tot, però la meva mare que tan bé t'ha tractat i tu la menysprees- és tan mesquí. Un absurd relat sobre una cabra, amb tota la mala llet del món perquè la cabra ha sigut sempre per ells la metàfora d'Espanya, repetitiu, ple d'errades teclejant, canvis de gènere injustificats, avorrit, fet sense cura. Tot i així els talibanets més incondicionals el van aplaudir i elogiar, bé, ja sabem que l'absència de criteri és un criteri.
I el Desmunta-mites que contraataca, li diu cabró i en un atac d'egomania penja una versió de One cantada i tocada per ell mateix. Quin home més complet, un renaixentista, un Leonardo nostrat que t'escriu un llibre o et canta un hit. Fem la critica musical, llauna insufrible típica de cantautoret frustrat de locals com el Mediterraneo o el 37 grados. Llocs coneguts per la succesió de clons que surten a l'escenari amb la intenció d'avorrir-te fins que t'adormis. Prescindible.
I el Salvador de sobte que diu que com pot la gent pensar que la cabra era el Vila. De cap manera, el relat de la cabra era només un exercici literari, realisme màgic va atrevir-se a dir. Deu ser molt difícil seguir la fe talibana, demana incondicionalitat i aguantar que de tant en tant et tractin com a un imbècil.
Però no tot han sigut guerres civils, per fi una bona notícia pels liberals, la llibertat sota fiança del Macià Alavedra i del Lluis Prenafeta. Ells s'ho han pres com una declaració d'inocència i han començat a amenaçar a tort i a dret. Hi ha una gran dosi de manipulació en tot aixó, el Sostres sap perfectament que aquests "prohoms" són pendents de judici i que tots els indicis fan pensar que seran declarats culpables en el seu moment, però tota aquesta confusió ja li va bé per excitar les seves masses. Tan excitats, tan arrauxats que ja pensen en judicis sumaríssims quan assolim la independència. Volen fer el Nuremberg català i netejar el país d'indesitjables, no saben si el judici contra els unionistes i tot sospitós d' afiliació esquerranosa el faran a l'Empordà, casa seva segons l'articulista sibarita, o a casa dels botiflers, el Baix Llobregat. No sé a quin poble de l'Empordà els volen a aquests per res més que per deixar-se els diners, tret de Begur o qualsevol urbanització plena de Camacus de Can Fanga.
És per tot això que la tasca de la Unitat de Vigilància ha esdevingut imprescindible, no podem defallir perqué si la independència la lideren aquests elements hauré de decidir on emigro.