dimecres, 4 de novembre del 2009

Rigor a la blocosfera

Suposo que en llegir aquest post alguns se sorprendran, altres es decebran i a la gran majoria, per què enganyar-nos, li importarà un rave però he de dir que una de les poques mostres de rigor en l'exercici de l'opinió al voltant d'aquest tema que tant ens ha ocupat els darrers dies ens l'ha donada el Sr. Jordi Graupera. Ja sé que per alguns el Sr. Graupera pot ser ficat al mateix sac que les nostres víctimes habituals. Res més lluny de la realitat. Les distàncies són més grans que l'oceà físic que els separa en aquest moment.

Anem a pams. Primer cal destacar que ell és amic personal del Sr. Prenafeta, com es vanten de ser-ho els talibans de Sostriland (Gracies U.Q.V.). Ell mateix avuí a la tertúlia de RAC1 ha admés que és possible que tot això li resti objectivitat per opinar però valentment no renuncia a fer-ho. I a fer-ho amb tot el rigor que la distància real i l'estima personal li permetin. Què ha fet al seu bloc? Prendre's uns dies de calma, reflexió i documentar-se (ho ha llegit bé Srta. Bierge), després opinar, o més aviat reflexionar i convidar-nos a la reflexió. Potser en una direcció que és la que interessa als seus postulats polítics? Segur, com tothom. La questió és el rigor amb el que es faci.

La opinió que genera entre alguns habitants de la xarxa aquest jove (cada cop menys) blocaire ve formada de molts anys ençà. Porta tant de temps parlant a la ràdio i escrivint a la premsa i sobretot des de tant jove que ha dit gran nombre de barbaritats. La seva dialèctica, capacitat pel debat i, per què no dir-ho, fina habilitat per l'ús de la demagògia (un altre cop com tothom, jo el primer), li han fet guanyar-se un bon nombre de detractors. Encara que la gran majoria ho siguin per les seves idees catalanistes.

Amb en Graupera no hi estic d'acord en el cinquanta per cent de coses (càlcul aproximat). Ell tendeix al liberalisme i jo no. Però en l'ús de la seva opinió no insulta la meva intel·ligència. Fins i tot quan defensa postulats contraris als meus puc deduir i aprendre que no ho fa nu de coneixements. És un pedant! Pensen alguns, jo també de vegades, però ho és perquè pot.

6 comentaris:

  1. Jo, que tant l'estimo, crec que tothom hauria de ser com el Jordi. També en això tan bonic de reconèixer públicament les amistats personals i el perill que això representa respecte la objectivitat en la valoració.

    Una abraçada, amigus.

    ResponElimina
  2. No puc opinar. No el tinc vigilat. Només observat de lluny. I des de lluny, em sembla un ítem seriós.

    ResponElimina
  3. En Graupera és superior al Vila, Sostres,...Serà el més gran si sap observar la vida de la majoria. L'etapa americana l i les col.laboracions al nefast programa del Basté crec que l'ajudena millorar, a acostar-se a la rest de mortals.

    ResponElimina
  4. Un post inteligent que tampoc insulta la inteligència. S'agraeix aquesta actitud.

    ResponElimina
  5. Aquest Graupera és massa rigorós. Mai fa ús de la demagogia i per això és una mica avorrit. Té una inteligència suprema, altíssima però a la seva prosa li manca ritme, velocitat, ironia. Això sí, he llegit articles seus impecables, excel.lents...salud!

    ResponElimina
  6. Arran el comentari vaig situar el Graupera. I li vaig deixar un comentari ahir.
    Segur que l'he llegit alguna vegada, per la ràdio si que l'he seguit i em sembla que em va semblar un tipus despert, o així.

    ResponElimina

Dispara!