dijous, 12 de novembre del 2009

Una almoina per a en Sostres, per caritat

Fem l'onada, vinga, tots junts! Un fort aplaudiment per l'últim salt mortal del Salvadoret. Li calen diners, alguns dels seus patrocinadors s'han anat enretirant a causa de la crisi i ja només li'n queda un. Ha decidit demanar als lectors del seu bloc que col·laborin econòmicament en el manteniment de la pàgina. Ha parlat d'una sèrie de despeses sense concretar gaire quines són i ha proposat un pagament voluntari (ell ha proposat un mínim de 50€) via transferència bancaria. Aquest pagament no implicarà cap tipus de privilegi, tan sols un merescut pagament per la mel que ha vessat al seu bloc els últims tres anys, fins ara totalment de franc!

Ja sabem que tot és un gran acudit, ell devia creure que riuria de gust amb la reacció irada dels bolxevics i esquerranosos habituals que visiten Can Sostres. Que els espanyols entrarien en tromba i cecs de ràbia a dir-li el nom del porc. I això ha passat, però el nivell de risibilitat que han assolit els talibans ha estat tan gran que he hagut d'esperar unes quantes hores a escriure aquest post. Cada cop que m'hi posava m'agafava un atac de riure i no podia continuar. S'ho han cregut i pagaran. Sí, de veritat, ja podeu riure. S'ho han empassat i crec que ja avuí algú ha fet l'ingrés.

Exemple real:
"Gràcies per la vostra sinceritat. No és car pagar 50 euros per llegir els seus comentaris i opinions tan encertades. Fa anys que espero que vingui a casa meva el rector del barri, a cobrar, com fan altres paisos. Del fet nacional sou el millor pensador. Us comparo al Xamar. Son els 50 euros més ben gastats en molts anys. No ens falleu, amic Salvador, no ens falleu"

Va, ja heu rigut prou? si no en teniu prou hi han més d'aquest tipus allà a Talibània. Uns ja arriben al deliri paranoide més greu que he vist en la meva vida, es queixen que el compte corrent és de la Caixa de Catalunya. Nooorl! la caixa sociata, argh! No pot ser Salvadoooor, tu noooo!

I vés per on l'enfant terrible (enfant per la part dels ...) dels opinòlegs catalans volia provocar els seus enemics i fer-los quedar en ridícul i aconsegueix que els seus fans ens donin les aportacions més patètiques que la xarxa ha vist en molt de temps. Quina vergonya aliena veure com li demanen que torni a posar el número de compte perquè han provat de pagar i hi havia un error. Però que sou burros? Què no veieu que és tot una broma?

Sostres, t'ha sortit el tret per la culata.

2 comentaris:

  1. Jo li vaig proposar que fes una rifa, però em va censurar.
    Jo també m'he petat de riure (a Talibània sempre hi vaig a riure).
    Però no tinc clar que sigui una broma. Veurem.
    Salut, bandidu.

    ResponElimina
  2. No és cap broma. Els "patrocinadors" són a Soto del Real gaudint del ranxo espanyol i ara el Papaminyones ha de menjar el chopped que li dóna sa mare o el pinso per a gossos de la jaia.

    ResponElimina

Dispara!