dilluns, 21 de març del 2011

Els amants de la llibertat, quina por!

Quan sentis aquesta frase corre i no miris enrera. Qui ens havia de dir que el que tota la vida se'n havia dit un fatxa, un fatxa clàssic, dels de "Martínez el Facha", de família del règim amb bust de Paco i bandera ornitològica, ara diuen que són liberals. Demanaria disculpes per la caricatura gruixuda però és que a Intereconomia, cadena liberal, no???, va entrar com a contertulià el net de Blas Piñar. Només per posar un exemple, que n'hi han molts més. Com aquell que va dir-li a la Consellera Geli -Guarrrrrra-  Com que no pensem que aquesta gent siguin autèntics liberals (que no se m'enfadi la clientela liberal nostrada) des d'aquí ho denunciem.
Tot això per arribar a una frase que he trobat avuí a l'article del Ferran Caballero sobre Pujol i l'independentisme a la pàgina de la Fundació Catalunya Oberta (pàgina liberal, no???, és que ja no sé... que ningú pensi que vull ficar al mateix sac... bé, continuo que m'estic liant). L'article acabava "Els "independentistes de tota la vida" diran que, al final, el futur de Catalunya passa inevitablement per la independència. Però aquesta és una afirmació impròpia dels amants de la llibertat". Anem a pams, que no vull que m'acusin de descontextualitzar la frase prenent aventatge i amb pèrfides intencions. L'articulista analitza les últimes opinions de l'ex-president Pujol acostant-se a la idea de la independència i fa referència als qui ha anomenat "independentistes de tota la vida"(no sé si a vosaltres un passa, però jo veient tantes vegades escrit "independentistes de tota la vida" entre cometes començo a veure uns tius xirucaires i peluts fumant porros a un casal de Cardedeu, potser és una técnica del Caballero d'escriptura subliminal. Deu n'hi do les coses que ensenyen per aquets móns lliures de Déu), negant que tinguin motius per dir allò de "jo ja ho deia". També vol diferenciar el concepte de independència com a "únic final possible" que atribueix als independentistes "de tota la vida",  i el concepte Pujolià d'independència com a "únic camí disponible".
            ?
O bé jo no hi arribo, o no hi ha una diferéncia gaire gran entre ambdós conceptes. Bé, en trobo una, el concepte de l'expresident és fals. Hi ha un altre camí disponible, el del Pais València. I ens hi esperen amb els braços oberts.
L'article continua "...les aspiracions del poble de Catalunya són molt més ambigües del que semblen creure "els independentistes de tota la vida" (no sentiu olor de butifarrada sota el pi de les tres branques?) argument que fa servir per negar que la independència hagi de ser obligatòriament la culminació d'allò que s'ha anomenat "voluntat de ser", concepte que l'articulista abraça. Em pregunto si realment creu que "voluntat de ser " pot voler dir alguna altra cosa que "ser independents".
I amb aquests febles arguments diu que afirmar que la independència és l'únic final possible no és propi dels "amants de la llibertat".
Jo no sé si ho és o no ho és, el que m'agradaria saber és on donen els carnets d'amant de la llibertat o bé on venen el llistat de coses que pot o no pot dir un amant de la llibertat. 

P.D.La secció: "Dies que porta la Terribas sense que la facin fora" ha arribat a la fi. Com que ja ha quedat clar que no la faran fora per molt que digués aquell allò de: "Quan recuperem la Generalitat  farem neteja". "Farem neteja"? Farem? Sembla que no volen saber res d'ell.
Així doncs, apa! Que et moqui la iaia!

6 comentaris:

  1. I una merda són liberals! Que més voldríen!

    ResponElimina
  2. liberals? no són aquells clubs on la gent es gita ara amb l'un i ara amb l'altre? ;)

    Una "independentista de tota la vida", filla d'un "independentista de tota la vida", néta d'un "independentista de tota la vida" i, malauradament pel retrat, amb poc pèl i no som de Cardedeu.

    ResponElimina
  3. Jejejejeje, molt bona Clidice. Crec que ara en diuen swingers.
    Però xiruques si que has portat, oi? Diga=li al teu pare de part meva que si es troba al Pujol li pot dir obertament "Jo i el meu pare ja ho deiem".

    ResponElimina
  4. No cal patir-hi, el pare, a n'en Pujol, ja li ho va dir a finals dels 50 ;) quan l'ex feia trobades muntanyeres, amb la dona i el fill. El que passa és que els fills dels pobres no es poden permetre gaire això de seguir en la política, més que res per la cosa de les presons i les pallisses. Després, amb la democràcia, l'home se'n feia creus de la quantitat de lluitadors per la resistència que sortien de sota les pedres. Coses que passen, ves ;P

    ResponElimina
  5. jo quan sento parlar de la llibertat amb tanta facilitat recordo aquestes paraules d'Adorno:
    http://lavacasorda.blogspot.com/2009/06/minima-moralia-ii.html

    ResponElimina
  6. Teniu resposta, per si us interessa.

    http://ferrancab.blogspot.com/2011/03/els-amants-de-la-llibertat-resposta.html

    ResponElimina

Dispara!