Els fets més greus de la democràcia?

S'ha passat la línea vermella. Els fets més greus de la democràcia. Això no havia passat mai.
Aquestes són algunes de les coses que s'han dit sobre els fets del 15 de Juny. Mai? Estem segurs? L'altre dia vaig veure un cartell que deia: "Enrecordem-nos del Maig del 84". Com que jo al Maig del 84 només pensava en nenes i en l'estiu de Frigo Piés que m'esperava no podia recordar a què es referia el cartell. Però gràcies a l'Oracle Google i a d'altres blocaires més desperts que un servidor vaig trobar això. Resulta que les bases convergents van indignar-se molt pel cas Banca Catalana, i com que Pujol era Catalunya, qui es ficava amb Pujol es ficava amb Catalunya. Cosa que justifica qualsevol tipus de manifestació davant del parlament, fins i tot assaltar-lo o assetjar els sociates-botiflers. On devia ser el Puig aquell dia?

Perquè La Vanguardia no ha informat bé d'aquestst precedents? Només havien d'anar al seu propi arxiu.

La questió és la informació. Al meu parer la gran fita que es pot assolir al voltant de tot això que s'ha anomenat 15M és que arreli a la ciutadania un desig d'informacio real. #informaciónrealya. Perque la democràcia real comença per uns ciutadans ben informats i s'ha demostrat que els mitjans de comunicació tradicionals són part integrant de l'establishment, d'allò pitjor de l'anomenat "sistema". Per què certes notícies, com el nomenament de Triodos Bank com a millor banc Europeu de l'any no han aparegut a premsa o si ho han fet ha estat d'una manera residual? Qui decideix què és notícia i que no ho és?

Amb les eines que tenim a l'abast podem saltar per sobre de tot això i el que és més important, podem obligar els grups de comunicació tradicionals a obrir els ulls davant d'aquest anhel d'informació. Alguna cosa s'està movent, la gent està fent servir la xarxa per accedir a notícies que fins ara s'havien amagat. Cal destriar el gra de la palla, però sempre ha sigut així, no?

Estiguin atents a aquest modest bloc, en pocs dies els informarem d'algunes iniciatives interessants per impulsar una ciutadania ben informada.
Informa't!

Debatent amb el Sr. Ferrancab

Moltíssimes gràcies per la resposta. Com que nosaltres també ens devem als nostres fans ens agradaria comentar algunes de les coses que vostè puntualitza.

Primer aclarir que en cap moment l'hem vist com un dels contertulians de la cadena del brau. Demano disculpes ja que segurament la confusió s'ha degut al meu maldestre ús de la llengua de l'heroi del Sr. Vila. La nostra introducció i les referències als engominats catalanòfobs d'Intereconomía només volien fer palesa la sobreexplotació que estan patint últimament les paraules "llibertat", "liberal" o "amant de la llibertat". Suposem que el seu amic Sostres, ara que sovinteja aquells ambients, li n'haurà explicat les diferències entre aquells "liberals" i vostès.

Sobre els "independentistes de tota la vida", lamentem que no hagi entès la caricatura i també lamentem que no tingui relació amb cap xirucaire pelut de Cardedeu, ja que n'hi ha que són molt bona gent. Suposem que aquests articulistes, polítics amb twitter i contertulians als que es refereix vostè (que ja ho haviem entès) en algun moment van ser joves, molts devien ser peluts i xirucaires i alguns devien fumar porros a casals independentistes d'arreu de Catalunya.

Sembla que vostè posa els "independentistes de tota la vida" tots al mateix sac, el sac dels arrauxats irreflexius que volen la independència per alguna mena de motiu étnic, de destí ineludible, de fe cega. Nega que entre ells pugui haver algú que hagués arribat a l'independentisme després de fer una anàlisi profunda, una projecció de futur i ja fa vint o trenta anys hagués vist que "la supervivència del poble català podria acabar necessitant de la independència", sense destins mitològics, per pur instint de supervivència. Resumint, que ja fa molt de temps que van arribar allà on l'expresident acaba d'arribar.

Sobre el concepte pujolià d'independència com a "únic camí disponible" només volíem aclarir que, de "disponible", hi ha el del Pais Valencià. Si el Sr. Pujol no el veu acceptable que sigui llavors més precís i digui: "únic camí acceptable".

"Tenint en compte com han anat i com estan anant les coses, el futur de Catalunya, mantenint la seva identitat, passa inevitablement per la independència". Ens preguntem si la afirmació atribuïda als "independentistes de tota la vida" fos així, seria "impròpia dels amants de la llibertat".

Convidrà amb nosaltres que seria impropi d'un amant de la democràcia i de l'estat de dret acusar un colectiu de lliberticida, més encara referint-se a un colectiu tan múltiple i divers, tan eteri, com "els independentistes de tota la vida", per unes idees atribuïdes hipotèticament i sense proves. Una cosa semblant a il·legalitzar un partit amb arguments del tipus: "Sí, els estatuts s'adapten a la llei de partits, però nosaltres sabem que menteixen. No condemnen la violència sincerament."

Res més, únicament tornar a agrair-li la deferència vers aquest modest bloc i convidar-lo a intervenir-hi quan ho consideri oportú.

Salut!

Els amants de la llibertat, quina por!

Quan sentis aquesta frase corre i no miris enrera. Qui ens havia de dir que el que tota la vida se'n havia dit un fatxa, un fatxa clàssic, dels de "Martínez el Facha", de família del règim amb bust de Paco i bandera ornitològica, ara diuen que són liberals. Demanaria disculpes per la caricatura gruixuda però és que a Intereconomia, cadena liberal, no???, va entrar com a contertulià el net de Blas Piñar. Només per posar un exemple, que n'hi han molts més. Com aquell que va dir-li a la Consellera Geli -Guarrrrrra-  Com que no pensem que aquesta gent siguin autèntics liberals (que no se m'enfadi la clientela liberal nostrada) des d'aquí ho denunciem.
Tot això per arribar a una frase que he trobat avuí a l'article del Ferran Caballero sobre Pujol i l'independentisme a la pàgina de la Fundació Catalunya Oberta (pàgina liberal, no???, és que ja no sé... que ningú pensi que vull ficar al mateix sac... bé, continuo que m'estic liant). L'article acabava "Els "independentistes de tota la vida" diran que, al final, el futur de Catalunya passa inevitablement per la independència. Però aquesta és una afirmació impròpia dels amants de la llibertat". Anem a pams, que no vull que m'acusin de descontextualitzar la frase prenent aventatge i amb pèrfides intencions. L'articulista analitza les últimes opinions de l'ex-president Pujol acostant-se a la idea de la independència i fa referència als qui ha anomenat "independentistes de tota la vida"(no sé si a vosaltres un passa, però jo veient tantes vegades escrit "independentistes de tota la vida" entre cometes començo a veure uns tius xirucaires i peluts fumant porros a un casal de Cardedeu, potser és una técnica del Caballero d'escriptura subliminal. Deu n'hi do les coses que ensenyen per aquets móns lliures de Déu), negant que tinguin motius per dir allò de "jo ja ho deia". També vol diferenciar el concepte de independència com a "únic final possible" que atribueix als independentistes "de tota la vida",  i el concepte Pujolià d'independència com a "únic camí disponible".
            ?
O bé jo no hi arribo, o no hi ha una diferéncia gaire gran entre ambdós conceptes. Bé, en trobo una, el concepte de l'expresident és fals. Hi ha un altre camí disponible, el del Pais València. I ens hi esperen amb els braços oberts.
L'article continua "...les aspiracions del poble de Catalunya són molt més ambigües del que semblen creure "els independentistes de tota la vida" (no sentiu olor de butifarrada sota el pi de les tres branques?) argument que fa servir per negar que la independència hagi de ser obligatòriament la culminació d'allò que s'ha anomenat "voluntat de ser", concepte que l'articulista abraça. Em pregunto si realment creu que "voluntat de ser " pot voler dir alguna altra cosa que "ser independents".
I amb aquests febles arguments diu que afirmar que la independència és l'únic final possible no és propi dels "amants de la llibertat".
Jo no sé si ho és o no ho és, el que m'agradaria saber és on donen els carnets d'amant de la llibertat o bé on venen el llistat de coses que pot o no pot dir un amant de la llibertat. 

P.D.La secció: "Dies que porta la Terribas sense que la facin fora" ha arribat a la fi. Com que ja ha quedat clar que no la faran fora per molt que digués aquell allò de: "Quan recuperem la Generalitat  farem neteja". "Farem neteja"? Farem? Sembla que no volen saber res d'ell.
Així doncs, apa! Que et moqui la iaia!

Breu apunt: Rahola i Arizona

Respira fons, compta fins a tres... un, dos, tres, som-hi.

Si he d'escriure sobre aquesta dona he de procurar relaxar-me perque sinó premo el gallet de la Thompson i no paro fins que buidi tots els carregadors de tambor que tinc al cau. Resulta que per la Rahola són equiparables les opinions aïllades de no-se-sap-quins intel·lectuals demòcrates sobre els republicans  i la línia editorial de la cadena Fox sobre els demòcrates. Les "brometes" de la cadena ultra-conservadora no li semblen més reprobables que els articles escrits per alguns (encara no sé qui) opinadors progressistes americans. I ja deixo de parlar sobre aquesta "senyora" que no s'ho val.

Salut

P.D. Dia 20 del nou govern i la Mónica Terribas no només continua sent directora de TV3 sinó que no és consellera de cultura perquè no ha volgut. I qui vostés ja saben ja s'empenedeix de no haver votat el Silvio Laporta, perdó, en Jan Berlusconi.

Fotre's amb Wikileaks

...i com si res hagués passat, continuem.

Ara resulta que allò "guai", allò liberal, és fotre's amb wikileaks. La llibertat només per allò que ens interessa. I després hi ha allò de "tot el que li agradi a l'esquerra a mi no". Molts mai no s'ho havien plantejat però com que han vist que els opinadors esquerranosos que "okupen" tots els mitjans hi són a favor, els joves blocaires liberals s'han decidit a posar Assange al seu punt de mira. Ja fa dies que en Ferrancab parla del "bon govern", de la necessitat dels secrets, de la ocultació deliberada d'informació al poble inculte. No deixa clar com s'ha de fer la selecció (que no pas elecció) d'aquest "bon govern" de les persones més preparades i justes que ens haurien de portar a tots els altres, pobres ignorants, cap a una societat millor.

Però no era aquest el tema del post d'avui. Encara que no ho puguin concebre, no tots els no-liberals (en el sentit que li han donat ultimament al concepte liberal i que altres anomenen neo-liberals) som ingenus portadors de lliris que pensem que els governs han de ser completament transparents, no intervenir en altres països i que els serveis secrets i els cossos diplomàtics no haurien d'enviar informes analitzant la situació socio-política dels diferents països i els propis interessos en aquests països. És totalment normal i natural però les formes ... Ai les formes! El gran il·luminat que va escriure en un paper des d'un despatx de l'embaixada que la Carme Chacón era "inexperta", podría haver escrit "és en procés de maduració". En comptes de dir que a Berlusconi "el perdien les dones" podia haver dit " la seva vida personal l'està afectant". En comptes de "Ens interessa la victòria electoral del Partit A i hem d'afavorirla" no és millor "La victòria del partit A milloraria les relacions bilaterals entre els nostres països"? En resum, aquesta fatxenderia típica ianqui i que tant fascina a les noves dretes europees, aquest creure's més intel-ligents que tothom i demostrar que ets un imbècil acabat posant-ho tot negre sobre blanc. Després ve un wikileaks i et deixa amb el cul enlaire, amb cara de babau i buscant desesperadament unes putetes per a què acusin de violació a qui t'ha deixat en evidència.

Això és el bon govern? Aquests destralers sense cap mena de finezza se'ls ha de protegir de les filtracions? Si realment haguessin fet bé la seva feina, els papers no tindrien cap interès periodístic per avorrits però haguessin transmés al destinatari exactament la mateixa informaciò d'utilitat. Com diu el refrany castellà: "A buen entendedor pocas palabras bastan". Potser resulta que entre la diplomacia i el govern nord-americà no hi ha bons "entendedores". Que són molt rucs! I més rucs són els qui els defensen sense ser una part implicada.

Salut i bones festes.

P.D. Per cert, dia 1 del nou govern i la Mónica Terribas continua de directora de TV3. I el llardoset al·lopècic comença a treure escuma per la boca.