El Sandro va a Ca la iaia del Sostres

-Pobre dona! Prou desgràcia li ha tocat amb aquest nét!
M'imagino que això o alguna cosa semblant deu haver pensat el president del Barça quan han convidat la directiva del Sporting de Gijón al restaurant L'Indret de Semon. La nova directiva ha decidit complimentar els dirigents dels clubs visitants cada vegada a un restaurant diferent dels molts i molt bons que hi han a Barcelona, i aquesta vegada el lloc escollit ha estat el de l'àvia del Sostres.

Malgrat els insults i vexacions que el gran Mulà de Talibània li ha dirigit, el senyor Rosell ha considerat que l'establiment del carrer Ganduixer  era prou bo per convidar una gent, l'asturiana, que de menjar i de bons productes en deu saber. I així ha de ser si el servei, el xef i l'ambientació s'acosten a la qualitat de les viandes que venen a Semon.

Jo no crec que pogués ser tan flegmàtic, tan equànime. És cert que els pares no són culpàbles del que facin els seus fills, i molt menys els seus néts però jo no podria deixar d'imaginar-me aquella senyora ensenyant el Salvadoret a menjar-se el foie a cullerades, o que el bo era el Xampany, que el Cava fa pobre,  que hi ha classes i nivells, i que les minyones hi són pel que hi són. Si, ja sé que és molt imaginar i que és injust però no ho puc evitar. I més encara quan recordo que fa uns deu anys la senyora va prohibir explícitament als treballadors de Semon servir absolutament res al seu nét si no ho pagava. Devia ser l'època que en Sostres era sociata, i això si que l'àvia no ho podia suportar (perdó, ha estat una maldat).