Perdoneu, però algú ho havia de dir

Els qui, com l'Empar Moliner, odien les xancles i a qui en porta ho fan perqué, o bé tenen turmell-tubular, o els peus pilosos com un Hobbit. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Aquells que, com el Salvador Sostres, detesten l'estiu, la platja, la calor i la roba lleugera és perqué són lletjos i grassos, suen com porcs i els fa vergonya ensenyar el cos. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Qui critica les platges nudistes i a qui li agrada banyar-se en pilotes és perqué la té petita. Perdoneu, però algú ho havia de dir.

Salut i mori el Borbó!

Noctas, masclista de merda

Un breu apunt, però és que el desgraciadet de Vilanova, l'advocat gandul admirador de Sostres i amic dels feixistes blocaires pseudo-intel·lectuals em treu de polleguera quan fa servir el femení sempre que vol insultar algú. La senyora Iceta, la Sandra Rosell en contraposició al testosterònic Laporta, les controladores aeries. Sempre que vol ridiculitzar o insultar algú el feminitza. Després diu que admira les dones, que les adora però només en destaca els seus pits o la seva follabilitat.

Fas fàstic desgraciat!

852.000 €

Atracament express

Aquesta vegada em refereixo al que han comès en Laporta i l'Oliver les últimes hores del seu mandat. La Bonnie i jo estem bastant molestos, som uns obrers d'això del robatori, anem amunt i avall amb el V8 sense aire condicionat, suant per trobar una petita sucursal i uns quants milers jugant-nos-hi la vida. I ara resulta que aquests dos bacons es reuneixen ahir a la nit, pacten la indemnització del més bacó dels dos i apa! Després cap al luz de Gas! Pagues tu, Oliver! Moët Chandon per a tothom!
Intrusisme intolerable! Encara que el Joan Oliver no pot dir que sigui novell en aquest camp. Com tots sabreu ja ens va atracar fa un temps a tots els catalans quan van rescindir el seu contracte com a director de TV3 quan "encara era la Nostra" (Oi, convergents?)
Esperarem a saber quant costa fer fora al Sanchis, director de Barça TV i al Sostres, conductor d'un programa (no rigueu! Com volieu que ho definís?) de la mateixa cadena. Hauran estat ben pagats per aconseguir que aquesta gentola deixi de putinejar al nostre club.
Força Barça!

No es pot caure més baix

El desgraciadet del Xavier Rius i el seu E-brutícies acaben de caure al més negre dels forats.

Ha tingut els pebrots de publicar això.

Aquest és l'individu en qüestió. No dubtin a insultar-lo o escopir-li si el veuen pel carrer.

Salut.

Actualització

Com que tinc la sospita de que, un cop aconseguit el "ressò" treuran l'article del pamflet aquell, us el "copipastejo" aquí per a què quedi per sempre en evidència aquesta gentola.

Terribas fitxa l'ex

La directora de TV3 va fitxar Xavier Bosch perquè havien estat 'nuviets' a la universitat

 La directora de TV3, Mònica Terribas, va presentar Xavier Bosch durant la presentació de la nova temporada de TV3 el passat mes de setembre com un dels 'fitxatges estrella' de la cadena. Bosch, en efecte, es va incorporar a la cadena per presentar el programa Àgora després d'haver deixat la direcció de l'Avui arran de les seves diferències amb l'aleshores editor, Antoni Cambredó.

Però més enllà de les raons professionals hi ha també, en aquest cas, relacions personals perquè els dos periodistes són amics des de la universitat. De fet, van tenir una estreta relació fins que l'ara directora de TV3 se'n va anar a mitjans dels 90 a la Universitat de Stirling a fer el doctorat i Xavier Bosch a la d'Estrasburg amb una beca de La Vanguardia. Ambdós han mantingut des de llavors una cordial relació personal.

Preguntada per la qüestió, la directora de TV ha justificat el fitxatge perquè "Xavier Bosch es un periodista amb llarga trajectoria (director 'Un tomb per la vida, d''Aquest any cent!', creador de molts formats televisius, exdirector de l'Avui, etc...)" i perquè "vam considerar que incorporar el seu talent, criteri i capacitat com a entrevistador a la tele i a l'ambit de la CCMA era un actiu". E-notícies ha demanat també a Terribas que li fes arribar la informació a Xavier Bosch.

Però amb un pressupost anual de 300 milions d'euros -gairebé un milió al dia- i més de 2.700 treballadors en plantilla calia fer un fitxatge extern?. El programa Àgora, a més, ha canviat de format -ara és menys incisiu, amb entrevistes a polítics- i s'emet en la franja de nit.  El de dilluns passat, amb entrevista a Jordi Hereu inclosa per la reforma de la Diagonal, començava a les 23.35 hores.

Jorge Javier Noctas

Per començar he d'admetre el meu error, "mea culpa". Em vaig equivocar dues vegades amb l'individu aquest. La primera quan vaig dir que de tant en tant semblava bon paio. Vaig pensar que tots aquells estirabots, aquella patètica imitació de la Gran Bèstia, aquells insults i paraulotes, no eren res més que una manera de cridar l'atenció. Una manca de "carinyu". Com que, de tant en tant, feia un post defensant causes justes (sí, obviament causes justes per mi són les que a mi em dona la gana, faltaria més!), pensava: -Pobret, va una mica perdut. Però pensant-hi més te n'adones que si un no fa res més que dir un dia una cosa i el següent la contraria, un dia que el color més bonic és el blanc, el dia següent el negre, l'altre el verd i el següent el blau, és molt probable que algun dia digui que el millor és el vermell i llavors l'encerti.
Amb el Noctas el que funciona és començar deixant-li un comentari elogiós, dir-li crack un parell de vegades i enviar-li "saludus" i ja el tens a la butxaca. Llavors ja li pots portar la contrària i fins i tot fer-lo canviar d'idea encara que sigui només per un dia o fins que arribi un altre que el faci canviar un altra vegada. D'on no n'hi ha no en raja.
La segona vegada que em vaig equivocar va ser quan al post sobre blocaires i malalties mentals, tot fent conya, vaig dir que potser el destraler que ens ocupa patia doble personalitat. En el fons és el mateix error que abans degut a l'inconsistència de les conviccions del Noctas, si un dia ets del Barça i el següent ets periquito és normal que la gent pensi que potser tens dos paios al cervell. Ara penso que la tipologia és més aviat depressiva i causada per la frustració que li provoca ser un assalariat insatisfet amb ànima d'empresari però sense el valor ni el talent que cal per fer el que tant enveja.
És quan se'l veu cabrejat que surt l'autèntic Noctas,  el nacionalista espanyol que odia l'independentisme, l'ultraliberal que predica des del seu lloc d'empleat sobre l'excel·lència mentre li roba el temps a l'empresari que el paga, el masclista recalcitrant (fa uns anys les dones en deien un "trunyu" d'aquest tipus de paio. No sé si encara es diu), el pinxo que explica com es cola al tren o com humilia un revisor amb els seus coneixements legals, l'admirador de Sostres i Jimenez Losantos, l'amiguet de l'Octavius Neardenthalensis amb qui juga a l'instructiu joc de "a veure qui la té més grossa". En resum: un fatxenda. Encara que tenint en compte que els seus odis més viscerals apunten sempre contra les psicòlogues, les mestres, les dones en general, tots els estudiants de carreres humanístiques, els sindicats, els independentistes, els que varen dir "No a la guerra", els musulmans, els que van criticar Aznar, els que critiquen el Talibà de la ràdio o els que es foten amb el gran demòcrata Apañó entre d'altres (sí, sembla molt però és que el Noctas té molt d'odi per repartir) potser el resum no és que sigui un fatxenda sinó una altra paraula que s'assembla molt però és més curta.

Saludus!