dimarts, 24 de novembre del 2009

D'acomiadaments, espies i amistats perilloses

Me'n vaig uns dies i s'esvalota el personal! Tenia unes feinetes assaltant uns bancs al Mid-west i quan torno han fet fora de l'Avuí al Mulà Omar de Can Semon. Oooh! Desastre nacional, règim estalinista, violació de la llibertat d'expressió. Flipo que ara els Sostriliberals no defensin la llibertat d'acomiadament, al cap i a la fi ell era com la minyona que ve a casa: fins i tot essent una gran profesional de la neteja i deixant-ho tot com una patena, si no t'agrada com fa el llit o com cuina l'hauries de poder acomiadar lliurement. No anava així? Doncs als senyors de Planeta i Godó, que no oblidem que són els propietaris del 80% del diari, no els agradava com la seva minyona Sostres els cuinava els plats. Res a dir, no?
Quin fart de riure, semblava la mort de Homeini, tot de gent cridant, plorant i donant-se cops al cap. Teheran a la blocosfera. Els radicals de Talibània és normal que s'ho prenguessin així. Li han pagat uns quants euros obeint la Shura recaptatòria de fa uns dies i ara estan disposats a trure el pa de la boca a les seves criatures perquè el líder no passi gana (Pffff hehehehehehahahahaha, ho sento, no m'he pogut aguantar)
Però el més curiós ha estat la reacció dels que deien no estar d'acord amb les idees del Salvador: que si la llibertat d'expresió, que si el talent innegable, que si un dels millors escriptors, que si patatim... Jo escric molt deficientment (no m'excuso) però llegeixo bastant bé i sincerament, obviant les diferències ideològiques, no em sembla que sigui un escriptor gaire destacable, "tot quant" article repetit i avorrit, "tota quanta" auto-fel·lació ("Jo" o "Escric molt be") només mostren una gran inseguretat (Freud dixit). Si ni tan sols ell es creu que sigui tant bo i "tot quant" pilota i imitador agenollant-se devant l'emperador que va en pilotes (Arghh! m'acabo d'imaginar en Sostres en pilotes! Ajjjj!)(Ah! i prometo no tornar a fer servir "tot quant" mai de la vida).

La unitat de vigilància de l'U.Q.V ha estat molt enfeinada aquests dies. Les fitxes continuen amb el seu alt nivell de qualitat, entretingudes i, al meu parer, encertades, minucioses, forenses. I després de l'ensabonadeta, senyor espia, vostè no feia de doble agent? Perquè només veig un tipus d'ítems a les seves fitxes? Li fa una fitxa a l'ítem de la bandera gallinàcia i a part d'ésser especialment benèvol després se'ns fa amiguet del de les idees autoritaries, del de la "unidad sagrada de  la patria", del "arribaspaña". Aquest pseudo-intel·lectual que cita filòsofs castissos, si pogués li trencaria el cap a molts dels seus fitxats, i vostè no voldria pas això, veritat? Que m'equivoco? Que és inofensiu? Per sort ho és, però perquè no li queda cap remei. Si manessin els seus (que per cert són uns quants els clons que fan servir la mateixa bandereta com a avatar, el senyor apañó no te res d'especial, només que fa menys faltes) si tornessin, vosté tindria el mateix accés a la xarxa que un xinès.

Senyor espia, aquests ítems assaltadors es treuen la màscara. Som independentistes no-nacionalistes i aspirem a una Catalunya independent, catalana i xarnega no condicionada per puristes identitaris excloents. Això sí, un fatxa és un fatxa

dilluns, 16 de novembre del 2009

Pop en castellà fet a Bcn. Cultura catalana?

M'estic ficant a un jardí ... Primer de tot respondré: SÍ. En aquest cas em mullo i dic un SÍ rotund. I dic aquest cas perquè com tots recordareu, al voltant de la presència d'autors en llengua castellana a la fira del llibre de Frankfurt, va esclatar una polèmica que em va fer donar-li al cap durant força temps sense treure'n l'aigua clara. Els qui defensaven la presència exclusiva d'autors i obres en llengua catalana argumentaven que si la convidada era la literatura catalana no hi havia gaire discussió. Si la convidada era la cultura catalana, deien els altres, la presència d'obres en castellà era indispensable per entendre la realitat social i cultural del país. Els primers tornaven dient que els autors que escriuen en castellà fan literatura i cultura castellana visquin a Blanes o a Shangai, i que la cultura o la literatura espanyola havien estat convidades en altres ocasions. Els segons hi insistien dient que la societat que t'envolta t'influeix de forma inevitable i que estant submergits a la cultura catalana això els influeix. Que ells eren diferents als autors d'Ebre enllà, que hi havia una forma catalana d'escriure en castellà.

Quedem-nos amb aquesta última idea. Hi ha una manera catalana d'escriure en castellà? No ho sé. Però el que sí que sé (d'acord, el que sí que penso, crec o opino) és que hi ha una manera barcelonina de fer pop en castellà. Que el que s'està fent a la ciutat aquests últims anys és diferent a allò que es fa a altres llocs de l'estat (quina xorrada, vull dir a Madrid que és bàsicament l'altre lloc on es fan discos). Hi ha una onada de grups, molts d'ells vénen de cantar en anglés, que han donat una empenta a la música indie feta en castellà i que no troben equivalents a la "Villa y Corte". Estic parlant de gent com Love of Lesbian, The new Raemon o Los seis dias per dir alguns, n'hi ha més. I no sé dir exactament quin és l'ingredient que fa que els senti i hi vegi la meva ciutat, que hi noti un accent familiar, una expressió mil cops dita i sentida entre amics. La descripció de paisatges pels quals ens hem perdut també nosaltres. I no és una qüestió d'estil de música, és cert que cada cop m'estic tornant més popero i que , com diu en Monegal, als "altres límits" també hi han grups que m'encanten: Los planetasLos piratas o Vetusta Morla estan força bé, però hi ha alguna cosa que em fa sentir més propers els de la ciutat comtal. No direm que tot el que es fa aquí és diferent, hi han molts grups que tenen com a referència el so de grups com El canto del Loco o Pereza o qualsevol altra cosa en castellà i d'altres que volen assemblar-se a grups britànics o americans i alguns són bons, altres molt bons i molts, molt dolents, com en tot.

En cap moment estic dient que siguin millors els grups que sonen Bcn, però sí que sonen diferent, que hi ha alguna cosa. És cultura catalana? Què penseu?

dijous, 12 de novembre del 2009

Una almoina per a en Sostres, per caritat

Fem l'onada, vinga, tots junts! Un fort aplaudiment per l'últim salt mortal del Salvadoret. Li calen diners, alguns dels seus patrocinadors s'han anat enretirant a causa de la crisi i ja només li'n queda un. Ha decidit demanar als lectors del seu bloc que col·laborin econòmicament en el manteniment de la pàgina. Ha parlat d'una sèrie de despeses sense concretar gaire quines són i ha proposat un pagament voluntari (ell ha proposat un mínim de 50€) via transferència bancaria. Aquest pagament no implicarà cap tipus de privilegi, tan sols un merescut pagament per la mel que ha vessat al seu bloc els últims tres anys, fins ara totalment de franc!

Ja sabem que tot és un gran acudit, ell devia creure que riuria de gust amb la reacció irada dels bolxevics i esquerranosos habituals que visiten Can Sostres. Que els espanyols entrarien en tromba i cecs de ràbia a dir-li el nom del porc. I això ha passat, però el nivell de risibilitat que han assolit els talibans ha estat tan gran que he hagut d'esperar unes quantes hores a escriure aquest post. Cada cop que m'hi posava m'agafava un atac de riure i no podia continuar. S'ho han cregut i pagaran. Sí, de veritat, ja podeu riure. S'ho han empassat i crec que ja avuí algú ha fet l'ingrés.

Exemple real:
"Gràcies per la vostra sinceritat. No és car pagar 50 euros per llegir els seus comentaris i opinions tan encertades. Fa anys que espero que vingui a casa meva el rector del barri, a cobrar, com fan altres paisos. Del fet nacional sou el millor pensador. Us comparo al Xamar. Son els 50 euros més ben gastats en molts anys. No ens falleu, amic Salvador, no ens falleu"

Va, ja heu rigut prou? si no en teniu prou hi han més d'aquest tipus allà a Talibània. Uns ja arriben al deliri paranoide més greu que he vist en la meva vida, es queixen que el compte corrent és de la Caixa de Catalunya. Nooorl! la caixa sociata, argh! No pot ser Salvadoooor, tu noooo!

I vés per on l'enfant terrible (enfant per la part dels ...) dels opinòlegs catalans volia provocar els seus enemics i fer-los quedar en ridícul i aconsegueix que els seus fans ens donin les aportacions més patètiques que la xarxa ha vist en molt de temps. Quina vergonya aliena veure com li demanen que torni a posar el número de compte perquè han provat de pagar i hi havia un error. Però que sou burros? Què no veieu que és tot una broma?

Sostres, t'ha sortit el tret per la culata.

dimarts, 10 de novembre del 2009

Baixar al nivell e-notícies

Si, baixar. Perqué fer-se ressò de qualsevol gasòfia que s'escrigui en aquell femer és baixar molt el nivell. Fer-la servir en la barralla política és com citar Belén Esteban en àmbits acadèmics: inconsistent. El senyor Puig ens ha acostumat aquests últims anys de declivi de la seva influència dintre de CDC a sortir amb estirabots d'aquest tipus. Sembla que ha de demostrar que pot continuar essent l'home dur de la federació nacionalista, que no l'han de substituir encara per aquests joves desacomplexats (cada cop menys joves) del pinyol. El Zaragoza de CIU amb permís d'en Madí i d'en Oriolet.

Però anem al nostre negociat, la xarxa i els seus opinadors. Deu n'hi do aquest "pajaro" del Xavier Rius. Podriem definir-lo només dient un altre nom: Jorge Javier Vázquez. Sí, l'e-noticies és l'Aquihaytomate de la informació política. Ens és igual l'importància real de les coses, no deixis que la realitat t'espatlli un titular i tota aquesta sèrie de mandangues habituals de la premsa groga. Això deuen pensar els redactors d'aquella "cosa" (em nego a dir-li diari). Ara que n'hi han de redactors, abans aquell pamflet era escrit gairebé sencer pel Rius, tret de les columnes d'opinió. Un home escoltant la ràdio, mirant diaris de veritat i tornant a redactar les notícies posant com a titular la frase més impactant, treta totalment de context i fins i tot tergiversada de la forma més barroera.
Exemple:
El polític X fa una declaració: "-Jo no diré mai que els inmigrants han de tenir menys drets que els altres."
Titular e-brutícies: Sr. X diu : "els inmigrants han de tenir menys drets que els altres"
I alguns diràn: no serà tant, exageres. De vegades és pitjor, de vegades el polític X no ha fet ni declaracions.

Tot això no tindria cap importància si no fos perque els diaris de veritat (no en direm seriosos perqué no ho són) han baixat al mateix nivell. L'ABC i els 41 càrrecs del Puig, el Periódico que s'apunta a revolcar-se al fang. El Rius no hauria imaginat ni en el millor dels seus deliris que una de les seves diarrees mentals ocuparia certa rellevància en el debat polític durant un parell de dies. Entre aixó i sortir a la tele de tant en tant al "59 segons" aquest ésser ha arribat a la plenitud, molt més lluny del que les seves capacitats li haurien permés a un altre lloc.

divendres, 6 de novembre del 2009

Foie versus chopped

Procuraré no pixar-me de riure mentre escric aquest post però m'admetreu que el tema Sostres - Bellesa fa molta gràcia. Que l'alopècic llardós amb cara de pedòfil s'atreveixi a jutjar la bellesa de les noies diferenciant-les pel seu barri de procedència és penós, però que a sobre tingui els pebrots de deduir quina ha estat la seva alimentació infantil... Que les dels barris bons han menjat foie i les de la perifèria han menjat chopped sembla una obsessió malaltissa del fill de la xarcutera.

Ja sé que tot és una provocació, que després d'escriure aquestes gasòfies li encanta rebre missatges insultants al seu bloc. Però ficar-te en aquest jardí quan ets calvo, gras i molt però que molt lleig no crec que sigui una bona idea. Perquè a provocar podem jugar tots, més val tenir arguments una mica més sòlids. Amb quin rigor et fots amb una despampanant Juani de barri que estigui ben bona dient-li que la seva bellesa és vulgar i efímera en comparació amb la de les ben alimentades sarrianenques. No veus que et poden dir que la teva no és que sigui efímera, és que és inexistent.

Què es pot esperar d'una persona que s'omple la boca parlant de restaurants, de gastronomía i aconsella menjar el foie a cullerades, sense pa. Això és la civilització? Això és París? Un greixós menjant-se un fetge a mossegades és la idea de l'excel·lència que ens proposa.

Potser als frigorífics de Cornellà podríem trobar excel·lents embotits i formatges arribats directament del "pueblo" i us puc assegurar que sovint he trobat teranyines als rebosts d'alguns amics de Sant Gervasi.

Salut i bons aliments

La sorpresa és absoluta

Mentre netejo les armes sento la ràdio - en Clyde prepara el proper cop - i sento el fill de Lluís Prenafeta que explica a Rac1 fins a quin punt són incertes les acusacions que el jutge Garzón ha vessat sobre el seu pare. Ha parlat de factures (res en negre), ha negat que el seu pare conegués els altres detinguts del PSC, ha assegurat que el seu pare és totalment innocent. Només hi afegeixo un desig, tant de bo sigui així.

dimecres, 4 de novembre del 2009

Rigor a la blocosfera

Suposo que en llegir aquest post alguns se sorprendran, altres es decebran i a la gran majoria, per què enganyar-nos, li importarà un rave però he de dir que una de les poques mostres de rigor en l'exercici de l'opinió al voltant d'aquest tema que tant ens ha ocupat els darrers dies ens l'ha donada el Sr. Jordi Graupera. Ja sé que per alguns el Sr. Graupera pot ser ficat al mateix sac que les nostres víctimes habituals. Res més lluny de la realitat. Les distàncies són més grans que l'oceà físic que els separa en aquest moment.

Anem a pams. Primer cal destacar que ell és amic personal del Sr. Prenafeta, com es vanten de ser-ho els talibans de Sostriland (Gracies U.Q.V.). Ell mateix avuí a la tertúlia de RAC1 ha admés que és possible que tot això li resti objectivitat per opinar però valentment no renuncia a fer-ho. I a fer-ho amb tot el rigor que la distància real i l'estima personal li permetin. Què ha fet al seu bloc? Prendre's uns dies de calma, reflexió i documentar-se (ho ha llegit bé Srta. Bierge), després opinar, o més aviat reflexionar i convidar-nos a la reflexió. Potser en una direcció que és la que interessa als seus postulats polítics? Segur, com tothom. La questió és el rigor amb el que es faci.

La opinió que genera entre alguns habitants de la xarxa aquest jove (cada cop menys) blocaire ve formada de molts anys ençà. Porta tant de temps parlant a la ràdio i escrivint a la premsa i sobretot des de tant jove que ha dit gran nombre de barbaritats. La seva dialèctica, capacitat pel debat i, per què no dir-ho, fina habilitat per l'ús de la demagògia (un altre cop com tothom, jo el primer), li han fet guanyar-se un bon nombre de detractors. Encara que la gran majoria ho siguin per les seves idees catalanistes.

Amb en Graupera no hi estic d'acord en el cinquanta per cent de coses (càlcul aproximat). Ell tendeix al liberalisme i jo no. Però en l'ús de la seva opinió no insulta la meva intel·ligència. Fins i tot quan defensa postulats contraris als meus puc deduir i aprendre que no ho fa nu de coneixements. És un pedant! Pensen alguns, jo també de vegades, però ho és perquè pot.

dilluns, 2 de novembre del 2009

Que siguem paranoics no vol dir que no ens estiguin perseguint

Un altre cop sol i per tant mal escrit. Amb les hores anirà millorant.

Doncs sí, la paranoia s'ha instal·lat a la blocosfera catalana i sembla que vol quedar-se. Els blocaires pro-convergents se senten perseguits i humiliats, els blocaires independentistes senten que Espanya persegueix tot el que representa Catalunya i també se senten instrumentalitzats pels qui no els va donar suport quan en Garzón els va detenir. Els blocaires espanyolistes senten que a Catalunya un poti-poti sociovergent es tapa les vergonyes des que existeix l'autonomia. Els blocaires socialistes... blocaires socialistes? Algú em pot dir algun que valgui la pena llegir? O bé algú que sigui rellevant? No estic dient que no n'hi hagi sinó que en la meva ignorància els desconec. Us agrairia que em diguéssiu quin pot ser interessant d'assaltar (no volem que s'ens digui que sempre anem pels mateixos, en tenim per tots).

Tornarem a la mateixa idea, que en Garzón i la justícia espanyola no siguin gaire de fiar no vol dir que automàticament els imputats siguin innocents com afirma en Sostres. Per tot el que ha passat fins ara, per l'actitud tant dels imputats com de les seves defenses i dels partits als quals pertanyien, tot semba indicar que són culpables d'alguna cosa. Potser no de tot el que se'ls acusa però com a mínim d'evasió d'impostos. Que pels convidats d'en Prenafeta evadir impostos no sigui un delicte sinó un dret pels qui són com ells, de la classe superior no fa més que indicar quina solidesa moral tenen. Que li demanin a Kant que és una moral que distingueix el que puc fer jo del que poden fer els altres. Per mi les normes són diferents que pels que no són dels meus. Pre-mental.

Després la rebequeria del Vila amb Directe.cat. El gran desmuntador de mites no ens tenia acostumats a baixar al nivell de l'insult. Peró una de les coses que ha dit em sembla totalment falsa i d'una baixesa terrible. El redactor d'una entrada que analitza l'actuació dels opinadors que han sortit en defensa dels avui ja ex-convergents és acusat de "menja-polles sociates". Alça Manela!!! Tots els que van contra mi: sociates, sociates i espanyols!

Dit tot això que quedi clar que no som imbècils. Que l'escenificació de tot aixó, que la fregada de mans dels sospitosos habituals d'anticatalanisme, que la pinta que fa de desprestigi intencionat de la política catalana no sembla casual ho podem veure tots. En Garzón no és de fiar i l'aparell de l'estat està fent coses lletges com afavorir la humiliació pública dels imputats. Que siguem paranoics no vol dir que no ens estiguin perseguint.